dimarts, 13 de desembre del 2022

Un manga "desaparegut"

 

No es pot negar que el manga, el còmic japonès, està vivint un moment espectacular a tots els nivells. Aquest fenomen s’ha pogut comprovar els darrers anys amb l’aparició de noves editorials, multitud de noves obres publicades (i de tot tipus de gènere), la reimpressió continua de molts col·leccions amb exemplars esgotats i, sobretot, amb l’èxit de convencions com el Manga BCN que cada anys reuneix milers i milers de persones que comparteixen la seva afició pel manga i les arts afins (el cosplay, l’anime, els videojocs…).


Entre tota aquesta voràgine és normal que algunes obres, més enllà de la seva qualitat, passin una mica desapercebudes. Aquest és, malauradament, el cas de l’obra que us presentem avui: Desaparecido de l’autor Kei Sanbe. En aquesta obra de només nou volums ens ofereix una obra plena de misteri on el protagonista, Satoru, té l’habilitat de viatjar a voluntat al passat per resoldre algunes situacions. En aquest cas ho farà per intentar aturar els crims d’un assassí en sèrie que, a més, té relació amb la mateixa família i alguns amics de Satoru.


Desaparecido és una molt bona història en sí mateixa, però també ens serveix per descobrir la bon mà de Kei Sanbe: un mangaka que mereix una millor valoració per part dels lectors i que pateix una mica la maledicció de la seva obra. Tot i ser un autor amb una producció bastant prolífica (al Japó al menys), amb històries força curtes, contingudes i accessibles, per alguna raó, ha tingut una presència bastant discreta a Espanya. En aquests moments Norma Editorial està publicant una de les seves darreres obres, Por el chico que veía en sueños,  però Desaparecido sembla una aventura ideal per endinsar-se en les clàssiques històries de misteri i tensió que l’autor tant bé elabora. A la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura podeu gaudir de l’obra completa.


Enllaç al catàleg Aladí:




dimecres, 7 de desembre del 2022

60 anys de La Taronja mecànica

Anthony Burgess, escriptor, lingüista i compositor,  li havien diagnosticat un tumor cerebral. Es va concentrar en escriure amb l'objectiu d'assegurar a la seva esposa un futur amb ingresos econòmics suficients gràcies als drets d'autor. Esperava produïr el màxim possible però, una de les seves obres va tenir un ressó mundial. 

1962 és l'any de publicació de Clockwork Orange, una novel·la catalogada com a distòpia com Un món feliç d' Aldous Huxley o 1984 de George Orwell. Burgess s'inspirarà en el brutal atac que va patir la seva dona violada, colpejada, robada per uns mariners nordamericans a Londres que li va provocar un avortament als 4 mesos d'embaràs. Aquest fet tan traumàtic va instar a Burgess la necessitat de plasmar diferents interrogants sobre la vida, la moral i sobre algunes mirades sobre l'efecte de la violència en la ment humana i sorprenentment, una esperança en la redenció més enllà del crim i la maldat de l'Àlex i els seus companys. 

Burgess fa servir el llenguatge per apropar-nos a la visió del món dels nois construïnt un idioma imaginari el "Nadsat" que reflecteix l'intent de rebel·lió dels joves a través de la violència i la falta d'empatia.

Podeu trobar la novel·la a la nostra secció de Ciència-Ficció. Us convidem a descobrir-la o rellegir-la de nou!


dimarts, 29 de novembre del 2022

Migrants... una realitat il·lustrada

Les migracions forçoses són un fenomen complex i heterogeni, cada vegada més normalitzat avui dia. La intolerància davant de la diversitat cultural o religiosa, les desigualtats socioeconòmiques, la manca d’aliments o el canvi climàtic són algunes de les causes darrere les quals milers de persones són obligades a desplaçar-se de casa seva anualment. El 2020, segons l’estimació més recent de l’Organització Internacional de la Migració (OIM), hi havia 281 milions de migrants al món, una xifra equivalent al 3,6% de la població mundial. Si bé la consigna de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és "no deixar a ningú enrere", el cert és que a escala mundial la migració continua escalant i els drets de les persones migrants esclafats.


En solidaritat amb aquesta causa i a poc més de dues setmanes de celebrar-se el 22è aniversari del Dia Internacional de la Persona Migrant- que es commemora el 18 de desembre- volem presentar-vos el llibre Migrants, d’Issa Watanabe, guanyador del Premi Llibreter en la categoria d'àlbum il·lustrat l’any 2020 i publicat per l’editorial Libros del zorro rojo.

Migrants és un àlbum sense paraules que narra amb extraordinàries imatges la travessia d’un grup d’animals forçats a deixar enrere un bosc estèril. Sense aliment i llar, emprenen un viatge ple d’obstacles i fronteres, però també d’esperança, en cerca d’un refugi on viure. Però, els animals no són els únics protagonistes d’aquesta història. Des de les primeres pàgines són acompanyats per la figura de la mort, que recorda la duresa del viatge i la pèrdua d’éssers estimats. Les il·lustracions d’Issa Watanabe són detallistes i plenes de tonalitats, aconseguint transmetre, sense eufemismes, una realitat com la dels migrants i refugiats. El llibre retrata escenes del quotidià d’aquestes persones, com el dia a dia en els campaments o la temptativa de travessar la mar en pastera. Aquesta última escena recorda una realitat sovint present als mitjans, la de milers de migrants que cada any intenten creuar la mar Mediterrània amb l’esperança de trobar un futur millor, i molts queden enrere.

Sens dubte, és un llibre que ens convida a reflexionar sobre la situació d’aquestes persones i que educa en valors com el respecte, la tolerància i la solidaritat. Un àlbum ideal per treballar aquesta temàtica a les escoles o a casa. Amb 38 pàgines carregades de significats que poden ser compreses en qualsevol part del món i per lectors i lectores de totes les edats. Una història on les úniques paraules apareixen en la contraportada: migrants, refugiats, desplaçades, bombardejos, violència, guerra, fam, por, èxode, camps, nens, nenes, orfes, pasteres, rescats, ofegats, fronteres, il·legals, apàtrides, desaparegudes, crisi humanitària, pacte mundial sobre migració, drets humans… Silenci.


 Enllaç al catàleg Aladí:

 

dimarts, 22 de novembre del 2022

Els secrets de les obres d'art

Avui parlem d’un llibre molt curiós, ens parla dels secrets que amaguen les obres d’art. En concret les pintures al llarg del temps, des de l’Egipte a l’art modern. Trobarem històries amagades de reis i reines , grans batalles, romanços secrets i moltíssima simbologia tant religiosa com pagana.


Us posem alguns exemples que de ven segur us conviden a llegir...

 -          - Naixement de Venus / Sandro Botticelli (1485)

 


A l’esquerra Zèfir (déu del vent de l’oest) i Cloris (nimfa de la brisa), que estiguin abraçats simbolitza la unió de la matèria i l’esperit. A la dreta està Primavera que espera amb una manta per tapar Venus. La petxina del centre simbolitza els genitals femenins perquè en aquella època no es podien representar directament. L’expressió corporal i el nu de Venus va ser molt criticat llavors. El quadre és un símbol de fertilitat i naixement de la vida humana.

 

-        - Las Meninas / Velázquez (1656)


Encàrrec de Felip IV a Diego Velázquez, es representa la família. Al centre la infanta Margarita i diverses dames d’honor, a l’esquerra el mateix pintor Velázquez, mentre al mirall del fons es reflecteix Felip IV i la seva esposa. Els quadres sobre el mirall representen la superioritat de les arts (en aquells moments el pintors no estaven valorats com a cortesans com en altres països) i el pintor anhelava ser cavaller de l’ordre de Sant Jaume. Tot i que no complia els requisits amb aquest quadre va aconseguir que el nombressin gràcies al favor del rei. La creu que llueix va ser pintada posteriorment quan va ser nomenat.

 

-          - L’esmorzar dels remers/ Aguste Renoir (1880)

Punt de trobada de nobles, burgesos i bohemis a La Maisone Foursainse a la vora del Sena on feien menjars i balls durant tot el dia i la nit. Renoir representa aquí amics seus, entre ells la seva futura esposa a l’esquerra jugant amb el gos i amb la cara plena de lluminositat. Si us fixeu tots porten barret, símbol de respecte i estatus social.

Si voleu saber més sobre aquests quadres i els seus personatges haureu de llegir aquest llibre! Bona lectura!

https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=9783836559249&searchscope=171&submit=Cercar

 

 


dijous, 17 de novembre del 2022

Més enllà

Durant la nostra vida, podem tenir moments dolents i difícils. Ens podem trobar situacions complicades que haurem d'acceptar per continuar endavant. A vegades, moltes d'aquestes situacions no són culpa nostra o són altres persones que ens fan mal. La lectura ens reconforta en molts moments diferents i també ens pot servir com una eina per resoldre  aquesta mena de situacions. Gràcies a ella, podem obtenir eines que ens permetin seguir amb la nostra vida o ens ensenyin com poder perdonar. Molts d'aquests llibres són manuals d'autoajuda, però també en podem trobar alguns en forma de novel·la.

En aquest context us volem recomanar la lectura del llibre Desde mi cielo de l'autora estatunidenca Alice Sebold. La novel·la ens narra la història de la Susie, una adolescent violada i assassinada pel seu veí, el senyor Harvey. La Susie, no accepta la seva situació i, per tant, no pot arribar al cel. El seu fantasma ens narrarà els dies posteriors al seu assassinat: els seus desitjos de venjança, el seu dol i el dels seus familiars i amics. Acompanyarem a la nostra protagonista en el seu procés d'acceptació de la mort, però sobretot, de perdó cap al seu assassí.

 

El llibre està basat en una experiència personal de l’autora, qui va ser violada durant la seva època d’estudiant a la Universitat de Syracuse, a Nova York. Si busqueu un llibre emotiu, que ajudi en moments difícils i que deixi una emprenta, Desde mi cielo us espera a la Biblioteca de Can Mulà – Jordi Solé Tura.

 

Enllaç al catàleg Aladí:

dimarts, 8 de novembre del 2022

Genis de l'humor

 

Sempre es diu que l’humor és subjectiu. No tothom l'entén igual ni l’expressa de la mateixa forma. Més encara, com passa amb qualsevol manifestació artística, no sempre l’humor  més popular és el de més qualitat. Per això l’aparició de genis de l’humor com els britànics Monty Python no sempre va acompanyada d’un reconeixement massiu. Està clar que  van tenir una bona recepció a nivell crític però potser no tant per part del públic en general. Tot s’ha de dir, més enllà del programa mític de televisió Monty Python’s Flying Circus que comptava amb uns guions hilarants però plens d’absurds que eren per paladars exigents (i que podeu recuperar en alguna plataforma online), pel·lícules com La vida de Brian (i la seva coneguda cançó final), El sentido de la vida o Los caballeros de la mesa cuadrada (traducció “made in Spain” de Monty Python and the Holy Grail) van fer molt per popularitzar el seu humor i arribar a nous nivells d’èxit.

 

A nivell literari, quina millor aproximació a la seva vida i miracles que una obra com Monty Python autobiografía, reeditada recentment per Libros del Kultrum, i que ens ofereix una obra de referència al voltant d'aquest espectacular grup. Més encara quan el llibre són declaracions directes dels seus membres i també d’altres persones del seu entorn recopilades de forma cronològica. A través d’aquests diàlegs podem conèixer les interioritats de la seva carrera i com van viure la producció de totes les seves obres (no sempre de la forma més exitosa possible, sorprenentment). Això sí, esteu avisats que aquest llibre presenta la realitat del grup i aquesta pot incorporar blancs, negres i un bon grapat de grisos (com la relació final amb Graham Chapman). Per tant, el llibre pot significar una aproximació desmitificadora de la imatge del grup, sobretot quan parlem de la seva convivència. En el fons el llibre els presenta com el que són, uns ésser humans que van saber desenvolupar un nivell d’humor mai vist fins ara a través de la crítica mitjançant l’absurd però que, en el fons, no podien escapar de la mundana realitat. 

 

Enllaç al catàleg Aladí:



 

dimecres, 2 de novembre del 2022

Filla d'octubre, l'escriptura com a teràpia

La literatura està humanitzant la salut mental gràcies als relats en primera persona que trenquen la barrera d'incompressió i fins i tot de por i rebuig que ens provoquen les malalties mentals. En els darrers anys, persones mediàtiques han estat molt valentes i han posat a l'abast de tothom la seva experiència vital: a Tenía tanto que darte de Nena Daconte, l'alter ego de Mai Meneses,  explica la seva batalla amb la bipolaritat i els brots psicòtics. Ángel Martín a Por si las voces vuelven escriu un relat en primera persona i sense dramatisme sobre la seva "bogeria" amb la voluntat de trencar amb els estigmes de la salut mental. Bipolar y a mucha honra és el testimoni de Javier Martín, escrit amb la intenció d'aportar un cop de mà a altres persones que s'enfroten amb el trastorn de bipolaritat.

Al celobert us volem recomanar la lectura del llibre Filla d'octubre de l'escriptora sueca Linda Boström on narra els seus ingressos (2013-2017) en un centre psiquiàtric on va ser sotmesa, en vàries ocasions, a teràpia electroconvulsiva. Suècia és un dels països on més s'aplica l'electroxoc com a tractament psiquiàtric malgrat la controvèrsia que existeix sobre la seva utilitat i ús terapèutic. 

Boström reconstrueix la seva vida a través de la teràpia, en un intent de trobar sentit a la seva experiència vital i de mantenir vius els vincles amb la família, amics i fins i tot amb ella mateixa. És la història de la lluita contra la malaltia mental i l'aiïllament, de com l'escriptura pot reconfortar i curar.


A la biblioteca, fem visible tots aquells llibres que parlen sobre la salut mental amb un pictograma que trobareu al llom de l'exemplar. 

dilluns, 24 d’octubre del 2022

24 d'octubre : Dia Internacional de les Biblioteques

Com cada 24 d’octubre des de fa 25 anys, es commemora el Dia Internacional de les Biblioteques. En aquesta data es celebra en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 durant la guerra dels Balcans, i posa en relleu el paper de les biblioteques en la promoció de la lectura i de la cultura, i com a espai de convivència per a totes les edats.

Tot coincidint amb aquesta efemèride, us convidem a llegir L’Amy i la biblioteca secreta, de l’escriptor estatunidenc Alan Gratz, traduït al català per l’Editorial Takatuka. Una novel·la situada als Estats Units en un col·legi on es prohibeixen determinades lectures.

La protagonista d’aquesta història és l’Amy, una nena de 9 anys a qui li agrada molt llegir. Un bon dia, com qualsevol altre, s’adreça a la biblioteca de l’escola per llegir el seu llibre favorit, Pipi Calcesllargues, però no el troba a la prestatgeria. Sorpresa, li pregunta a la bibliotecària, que li explica que l’ha hagut de retirat perquè uns quants pares i mares el consideren inapropiat per a nens i nenes de la seva edat. Després de diversos dies i amb nombrosos llibres reclosos de la biblioteca escolar, l’Amy decideix actuar i, juntament amb un grup d’amigues i d'amics, inicia la seva petita revolució: reunir tots els llibres prohibits pel consell escolar perquè continuïn a l'abast de tothom. L’Amy i la seva colla comencen una biblioteca paral·lela a l’armariet del passadís de l’escola, esquivant la censura dels adults. Però, aconseguiran mantenir la biblioteca en secret?

Una lectura amena i educativa, recomanada per a nens i nenes d’entre 10 i 12 anys, que ens fa qüestionar temes tan complexes com són la censura i la prohibició de determinats llibres, la llibertat per a llegir el que cadascú vulgui o la importància de pensar per nosaltres mateixos i de defensar allò en què creiem.


Encara que ens costi de creure, la censura de llibres i la persecució de determinades lectures és un tema bastant actual i present als Estats Units. Cada any, l’Associació Americana de Biblioteques (ALA), elabora una llista de llibres prohibits i la raó de la seva censura, normalment les motivacions són polítiques, religioses o morals.


Aquí us deixem un petit llista de llibres infantils i juvenils que han estat prohibits als Estat Units:

-          Matilda, de Roald Dahl;

-          Les Aventures del Capità Calçotets, de Dav Pilkey;

-          Drama, de Raina Telgemeier;

-          Un Dia en la vida de Marlon Bundo, de Marlon Bundo;

-          Les aventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain;

-          La saga d’Harry Potter, de J.K. Rowling;

-          Entre altres...

 

 Enllaç al catàleg Aladí:

·         L’amy i la biblioteca secreta

 


dimarts, 18 d’octubre del 2022

Aigua: el bé més escàs

A les biblioteques estem al dia del que succeeix al món, tenim informació actualitzada i de qualitat del coneixement global. Els nostres llibres, pel·lícules, exposicions, suggeriments i els serveis que oferim també ho estan. Aquests darrers dies volem fer menció especial d’un tema que se n’està parlant força als mitjans, es sobre l’aigua, la sequera, la manca de pluja, l’escalfament global i el dret que tenim a l’aigua sana com diu l’ODS 6 (Objectiu de Desenvolupament Sostenible) “ garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones”.

Us deixem aquí  uns enllaços d’interès per a que doneu un cop d’ull, esperem que plogui aviat!!

 

Llibres sobre l’aigua a la biblioteca:

https://aladi.diba.cat/search~S148*cat?/daigua/daigua/1%2C40%2C88%2CB/exact&FF=daigua&1%2C14%2C/indexsort=-


Enllaços relacionats:

Objectius de Desenvolupament Sostenible

 https://www.diba.cat/web/ods/que-son-els-ods

 

El Portal de la Sequera. Generalitat de Catalunya

https://sequera.gencat.cat/ca/inici

 

L’estat de la sequera. Servei Meteorològic de Catalunya

https://sequera.gencat.cat/ca/inici

 

Energia hidràulica. Endesa

https://www.endesa.com/ca/la-cara-e/energies-renovables/energia-hidraulica

divendres, 14 d’octubre del 2022

La història des de la ciència-ficció

 

La ciència-ficció sempre ha estat relacionat amb el futur, ja sigui per oferir-nos grans aventures galàctiques o per fer literatura prospectiva. És a dir, intentar imaginar com evolucionarà la humanitat en els propers anys o segles (tot i que la realitat sempre té un punt esquiu com s’ha pogut comprovar amb l’aparició de les xarxes informàtiques i socials, un fet que pocs autors van “veure”). Però és cert que el gènere permet molt tipus diferents d’aproximacions. Així, tenim ciència-ficció antropològica (Todos sobre Zanzíbar de John Brunner), política (Leyes de mercado de Richard Morgan), social (La mà esquerra de la foscor d’Ursula K. Le Guin) o religiosa (Cántico por Leibowitz de Walter M. Miller). I també tenim, com és el cas, ciència-ficció històrica gràcies a aquest gran i atractiu recurs narratiu que és el viatge en el temps.


Com a gran exemple d’aquest subtipus us recomanem El Libro del Día del Juicio Final de l’escriptora nord-americana Connie Willis (autora d’altres llibres com Tránsito o Por no mencionar al perro). Poca broma, és una obra guardonada ja fa uns anys (només uns trenta) amb tots els premis més prestigiosos del gènere (el Nebula, l’Hugo i el Locus) i va crear un fort impacte entre els lectors del moment. 

 


 

En aquest extens volum, que sembla equiparar-se amb els best-sellers de la novel·la històrica, Connie Willis ens transporta a l’Europa de l’Edat Mitjana per fer-nos participar d’un relat fantàstic però també realista de la societat de l’època (a sobre en un continent devastat per la pesta negra). Així que, si el llegiu, ja us podeu oblidar de les visions medievals de cartró-pedra que podeu trobar en altres ficcions. Aquí Willis, en una història en diferents línies temporals que lliga passat, present i futur, aposta per una aventura trepidant però alhora rigorosament científica que compleix tots els requisits del gènere però va encara més enllà en una història de patiment i supervivència humana.


Enllaç al catàleg Aladí:


divendres, 7 d’octubre del 2022

La filosofia de la vida madura

 


 

Mirem com ho mirem cadascú de nosaltres té una forma d’entendre el món que ens envolta, una forma d’actuar, uns valors propis… En el fons tots tenim una filosofia pròpia i personal que ens serveix per relacionar-nos socialment. I quan comencem a entrar a la maduresa i a veure més a prop la nostra darrera etapa vital (no ens volem posar pessimistes, però la vida és així…) tenim tendència a qüestionar algunes de les nostres creences i, sobretot, a fer-nos algunes preguntes. Amb el bagatge emocional i històric que portem a sobre, tenim tota una col·lecció d’experiències, de frustracions i decisions que potser no ens vam atrevir a prendre que hem de saber gestionar: el “I si…?” apareix amb força i hem d’intentar combatre la sensació de no haver aprofitat 

 

I, justament, aquest és l’objectiu de En la mitad de la vida de Kieran Setiya, un llibre que algunes persones el poden considerar d’autoajuda i uns altres de filosofia. I, en realitat, és una barreja de les dues coses. Setiya utilitza les idees filosòfiques d’Aristòtil o Stuart Mill, però també les paraules d’autores com Virginia Woolf per oferir-nos un llibre que ens ha de permetre reconciliar-nos amb els nostres èxits o els nostres fracassos i també conviure amb les nostres ocasions perdudes, aquells fets que tard o d’hora aniran apareixent en la nostra ment com a camins que no vam perdre. En el fons, el  llibre ens indica que no ho podem tenir tot i que hem de comprendre que el temps, com tothom acaba experimentant (no us penseu que és llibre adreçat només a les persones de mitjana edat, els joves farien bé en llegir-lo per preparar-se), és una força inevitable i que ens acompanya a totes hores. Només hem de saber conviure amb ell i acceptar cada etapa de la nostra vida. 

 

Enllaç al catàleg Aladí: