D13 Crònica judicial

No és un llibre fàcil: estremidor però, imprescincible.

És innegable l'ofici de l'escriptor francès Emmanuel Carrère. Mediàtic i polèmic, és una de les figures de l'actual literatura europea. A partir del llibre basat en fets reals L'adversari, Carrère crea un nou espai expressiu a les seves novel·les on fusiona la realitat amb la ficció.

Cronista impecable, Carrère pacientment crea un teixit ardu sobre el macrojudici als responsables dels atemptats que van provocar la mort de 131 persones el 13 de novembre de 2015 a París i Saint-Denis (França). No només és la duresa del tema, és la capacitat de Carrère per despertar la perplexitat, la compasió o l'horror de la persona que el llegeix. 

Amb un impecable exercici per allunyar-se dels prejudicis, entrevista entre d'altres, a les persones supervivents, als familiars i es pregunta sobre què és la justícia, perquè ens fascinen més els assassins que les víctimes, a la vegada que exposa la part més fosca de la condició humana. 

Consulteu AQUÍ el llibres d'Emmanuel Carrère disponibles.

Més

Atrapats al gel

Ens situem a l’agost de 1914 en companyia de l’explorador irlandès Ernest Shackleton, conegut per liderar quatre expedicions antàrtiques. Avui parlarem sobre la coneguda expedició Endurance en la que es pretenia creuar a peu el continent antàrtic, però ell i els seus vint-i-set tripulants no esperaven quedar-se atrapats enmig del gel. Tan sols els quedaven 60 kilòmetres per arribar a l’Antàrtida.

L’Endurance va quedar atrapat al gel i va anar a la deriva fins que el gel el va destruir. Els tripulants van quedar-se sobre el gel i  no s'imaginem què haurien de fer per sobreviure. Els protagonistes d’aquesta història van esperar un rescat durant uns vint mesos, per sort tenien provisions, bots salvavides i l’experiència d’uns grans exploradors. 

La seva història ens recorda la terrible experiència de l'equip de rugby uruguaià als Andes l'any 1972 que es va inmortalitzar al llibre Viven de Piers Paul Read o la recent pel·lícula de J. A. Bayona, La Sociedad de la nieve estrenada al Festival de Venècia. O, lligant-lo amb una altra expedició prèvia, l'aventura i desastre dels vaixells britànics HMS Terror i HMS Erebus que l'any 1845 van intentar trobar un nou pas per l'Àrtic i van quedar atrapats al gel. En aquest, malauradament, no va sobreviure cap dels tripulants tot i que es van trobar restes dels seus darrers dies i, fins i tot, els vaixells enfonsats en un magnífic estat de conservació.

Si voleu saber-ne més sobre l'Endurance i els homes que hi viatjaven us convidem a llegir:

     

                         

Recomanacions que trobaràs a la Xarxa de Biblioteques:

Atrapats al gel : la llegendària expedició a l'Antàrtida de Shackleton / Caroline Alexander

 Amundsen - Scott : duelo en la Antártida : la carrera al Polo Sur / Javier Cacho Gómez

 La Aventura de los polos : cuadernos de viaje de grandes exploradores 

Més

Els mons paral·lels de Kazuo Ishiguro

 

Siguem sincers, recomanar a aquestes alçades a l’escriptor anglès d’origen japonès (i Premi Nobel) Kazuo Ishiguro no té molt de mèrit. Llibres com El que resta del dia o No em deixis mai han estat reconeguts àmpliament tant pel públic com per la crítica. Però pensem que l’alt nivell mostrat al llarg de la seva carrera mereix que dediquem una petita ressenya a analitzar la seva darrera novel·la i com aquesta es relaciona amb les altres que componen la bibliografia de l’escriptor.

D’aquesta forma, l’any 2021 ens var arribar Klara i el Sol, una història de ciència-ficció molt subtil on la protagonista és un androide que té com a tasca fer companyia a un jove adolescent (són els AA). Curiosament el llibre està narrat des del punt de vista de la Klara, el robot que la mare de la Josie, l’adolescent en qüestió, ha comprat per, en principi, donar-li suport. Malauradament la Josie pateix d’un tipus de malaltia que li provoca feblesa i el paper de la Klara en aquest procés sembla anar molt més enllà del que li correspon. 

Que sigui la Klara la narradora ens ofereix una perspectiva molt particular de la realitat ja que només observem pinzellades de la societat que l’envolta a través dels diàlegs dels altres personatges (humans) i de les interpretacions, no sempre fidels, de la Klara. És aquest punt el que relaciona el llibre amb una de les característiques bàsiques de la narrativa d'Ishiguro: els seus personatges protagonistes, d’una forma o d’una altra, semblen estar fora de la realitat que els envolta. Pràcticament viuen en mons paral·lels i completament personals on les seves accions i fantasies ben poques vegades tenen una base sòlida i semblen moure’s “fora de fase” en relació als altres. En aquest sentit Klara i el Sol no és una excepció, però un cert punt optimista i la forma magistral com Ishiguro perfila de forma molt minimalista un món futur molt proper (reminiscències potser de Un artista del mundo flotante una de les seves primeres obres?) converteixen el llibre en una petita joia de l’autor que cap fan d’ell s’hauria de perdre.

Més

El món contra les dones

Estem al segle XVIII, contra la irracionalitat i el prejudici que dominaven els escrits dels misògins de la Il·lustració es van aixecar veus contra el poder patriarcal, la feminitat normativa i la inmanència i subordinació a la que les dones es veien sotmeses. Una d'aquestes veus va ser la de Mary Wollstonecraft (Londres 1759 - 1797). L'obra d'aquesta filòsofa pràcticament autodidacta es basa en dos eixos fonamentals: l'educació i la lluita contra els prejudicis. Wollstonecraft va polemitzar amb els il·lustrats en general i amb Jean Jacques Rousseau, en particular, recriminant-li que el seu model idealitzat de dona (la Sofia d'Emili) no era més que una quimera adaptada als seus desitjos. 

Mary Wollstonecraft va morir als 38 anys per complicacions al part deixant una vintena d'obres i relats, entre ells, la novel·la que us recomanem "Maria o el món contra les dones". Una obra pionera del feminisme, colpidora i sense embuts. El seu marit, William Godwin filòsof polític, la va publicar un any després de la mort sense que rebés cap crítica favorable doncs, va ser considerada con una vindicació de l'adulteri.

No la confoneu amb la seva filla, també escriptora: Mary Wollstonecraft Godwin, que un cop casada va adoptar el cognom del seu marit, Percy Bysshe Shelley... Us sona? 

Més