La ciència-ficció sempre ha estat relacionat amb el futur, ja sigui per oferir-nos grans aventures galàctiques o per fer literatura prospectiva. És a dir, intentar imaginar com evolucionarà la humanitat en els propers anys o segles (tot i que la realitat sempre té un punt esquiu com s’ha pogut comprovar amb l’aparició de les xarxes informàtiques i socials, un fet que pocs autors van “veure”). Però és cert que el gènere permet molt tipus diferents d’aproximacions. Així, tenim ciència-ficció antropològica (Todos sobre Zanzíbar de John Brunner), política (Leyes de mercado de Richard Morgan), social (La mà esquerra de la foscor d’Ursula K. Le Guin) o religiosa (Cántico por Leibowitz de Walter M. Miller). I també tenim, com és el cas, ciència-ficció històrica gràcies a aquest gran i atractiu recurs narratiu que és el viatge en el temps.
Com
a gran exemple d’aquest subtipus us recomanem El
Libro del Día del Juicio Final
de l’escriptora nord-americana Connie
Willis
(autora d’altres llibres com Tránsito
o Por
no mencionar al perro).
Poca broma, és una obra guardonada ja fa uns anys (només uns
trenta) amb tots els premis més prestigiosos del gènere (el Nebula,
l’Hugo i el Locus) i va crear un fort impacte entre els lectors del
moment.
En aquest extens volum, que sembla equiparar-se amb els best-sellers de la novel·la històrica, Connie Willis ens transporta a l’Europa de l’Edat Mitjana per fer-nos participar d’un relat fantàstic però també realista de la societat de l’època (a sobre en un continent devastat per la pesta negra). Així que, si el llegiu, ja us podeu oblidar de les visions medievals de cartró-pedra que podeu trobar en altres ficcions. Aquí Willis, en una història en diferents línies temporals que lliga passat, present i futur, aposta per una aventura trepidant però alhora rigorosament científica que compleix tots els requisits del gènere però va encara més enllà en una història de patiment i supervivència humana.
Enllaç al catàleg Aladí:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada