dimecres, 28 de setembre del 2022

Llegint teatre... Mort accidental d'un anarquista

Continuem amb el nostre mantra de "no us faci por llegir teatre". Mort accidental d'un anaquista del dramaturg italià Dario Fo, és una obra de teatre satírico-política que es va estrenar al 1970, un any després de la mort de Giuseppe Pinelli, un anarquista que va ser detingut per la policía i que "va precipitar-se" des del quart pis de la comissaria on estava detingut. 

Fo, que considerava essencial fer política en el teatre, s'inspira en aquests fets i ens porta a fer una reflexió sobre la repressió dels cossos policials i la desinformació i manipulació de la ciutadania per part dels poders públics. 

L'any 1997 va ser guardonat amb el Nobel de literatura. A través dels antics mètodes còmics i satírics de la commedia dell'arte, Fo construeix una fina i esmolada crítica social i política que no deixa a ningú indiferent.

Podeu trobar les obres de Dario Fo a les biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona. Cliqueu AQUÍ per veure la disponibilitat. 


dijous, 22 de setembre del 2022

Londres: ciutat de misteri i estil

D’entre les darreres novetats que han arribat a la sala infantil de la Biblioteca aquest mes de setembre, sembla ser que per casualitats del destí dos títols tenen a veure amb Londres i amb la reina Elisabet II del Regne Unit, traspassada el passat dia 8. Una notícia, la de la seva mort, que està donant sens dubte la volta al món.

Al llibre “Su majestat el bolso” de Joanna Bojańczyk i amb il·lustracions d’Adam Wójcicki, ja veiem a la reina a la coberta acompanyada d’un dels seus famosos gossos reials de la raça Corgi. I és que aquest llibre, no sols parla com imaginareu de les bosses o “bolsos” de la reina, sinó de la història de les bosses que ens acompanyen als humans des dels primers temps. Sabíeu, per exemple, que la reina Elisabet II segons on i com deixava una de les més de 200 bosses que tenia, volia significar una cosa diferent per a les persones que l’acompanyaven?

I el segon llibre que us volem presentar és el còmic “Sarah Holmes y las agujas del Big Ben” de Luis Ponce i la il·lustradora Inma Almansa. El rellotge Big Ben porta un retard de vint minuts, i la intrèpida Sarah Holmes vol esbrinar si hi ha hagut una manipulació per cometre un crim. A les seves pàgines veureu l’Abadia de Westminster i altres edificis emblemàtics de Londres. Però, sobretot, la Sarah comptarà amb l’ajuda del Tobías Watson, el fill de l’inspector Lestrade, que l’ajudarà a resoldre el cas i del seu gos que també es diu Watson. Una altra casualitat que es diguin Holmes i Watson com el famós Sherlock Holmes i el Dr. John H. Watson de Sir Arthur Conan Doyle? Doncs perquè és ni més ni menys que el seu rebesavi!

Un dels atractius és que està pensat en format còmic policíac, i que al final del llibre apareix una pàgina de pistes anomenada “La Gaceta de Lexington College”. Aquí s’aporten pistes de les notes que la Sarah ha fet per descobrir el sospitós. I si no sabem desxifrar-ho sols sempre podem resoldre el misteri amb un mirall . Sí, sí amb un mirall, per llegir les solucions que s’hi amaguen!

 

dimarts, 13 de setembre del 2022

NEUROEDUCACIÓ

 

La societat avança i la educació també ha d’evolucionar per a no quedar-se antiquada, els mètodes d’ensenyament s’han d’adaptar al nou coneixement. Fa relativament pocs anys que s’està parlant de la  neuroeducació, una disciplina que estudia el funcionament del cervell durant el procés d’aprenentatge. S’està comprovant científicament que la motivació i les emocions faciliten l’aprenentatge de l’ésser humà. Aquesta nova manera de veure l’educació s’està introduint poc a poc als sistemes educatius i la manera de plantejar les classes.

Considerat el pare de la neuroeducació, Gerhard Preiss, catedràtic de la Universitat de Friburg (Alemanya), va plantejar per primera vegada el 1988 una nova disciplina que tingués en compte la didàctica i coneixement i  la va anomenar neurodidàctica.

Durant aquests anys s’han fet nombrosos estudis i s’han pogut comprovar científicament algunes premisses en benefici de la neuroeducació, com ara determinar que les emocions influeixen considerablement en el procés d’aprenentatge, que el cervell es capaç d’adaptar-se durant tota la vida, que el joc facilita en gran mesura l’assoliment del coneixement i també determinar possibles trastorns d’aprenentatge. Així doncs haurem de seguir amb atenció com evoluciona aquesta branca de l’aprenentatge.


Enllaços d’interès d’interès:

Defincició: https://ca.wikipedia.org/wiki/Neuroeducaci%C3%B3

Article: https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2019/250-neuroeducacio.html

Article2: https://criatures.ara.cat/blogs/trivium/neuroeducacio-implicacions-aula_132_2636243.html


Cerques al Catàleg Aladí:

Aprenentatge cognitiu

Neurociència cognitiva    

Neurociències





divendres, 9 de setembre del 2022

La (des)informació al poder!

Fake news, Wikileaks, negacionisme… són alguns dels termes que els darrers anys s’han popularitzat i ja formen part del nostre vocabulari. No podem negar que les tecnologies de la informació són un camp de batalla de la desinformació, ja sigui a nivell polític (la majoria dels casos) o social (com podem veure amb l’onada de negacionisme que estem vivint). Ara més que mai es pot intentar manipular la realitat i crear estats d’opinió per desestabilitzar qualsevol “enemic”. Perquè, en el fons, estem parlant de la confrontació, més o menys oberta, de diferents formes de veure el món i busquen sobretot desprestigiar aspectes com la democràcia. Aquest fenòmen, però ha creat, una incertesa important al voltant d’un concepte clau per a la nostra societat: la veritat. I, a sobre, ho ha fet a partir de la democratització de la difusió d’informació, que abans controlaven els mitjans de comunicació i els governs i que, actualment, està en mans de qualsevol amb un dispositiu amb connexió a la xarxa.

 


Tot i això, el llibre que us recomanem avui, Desinformación y guerra política de Thomas Rid, ens ensenya que la situació actual només és hereva d’unes polítiques de desinformació que ja fa moltes dècades que existeixen. Segurament abans tot aquest moviment de manipulació de la informació estava més lligat als poders habituals com els govers o l’exèrcit, que feien servir la sempre misteriosa figura dels  espies per confondre l’adversari. Però aquest assaig, a part de per conèixer les bases primigènies de la desinformació que patim actualment, també ens ha de servir per veure que aquestes tàctiques no són noves i que per desactivar-les només cal que veure en què s’inspiren. Una obra que funciona a diferents nivells i que tan serveix com a repàs històric però, a més a més, com a manual sobre la (des)informació.

 

Enllaç al catàleg Aladí: