dimecres, 28 de setembre del 2022
dijous, 22 de setembre del 2022
Londres: ciutat de misteri i estil
D’entre les darreres novetats que han arribat a la sala infantil de la Biblioteca aquest mes de setembre, sembla ser que per casualitats del destí dos títols tenen a veure amb Londres i amb la reina Elisabet II del Regne Unit, traspassada el passat dia 8. Una notícia, la de la seva mort, que està donant sens dubte la volta al món.
Al
llibre “Su majestat el bolso” de Joanna Bojańczyk i amb il·lustracions d’Adam
Wójcicki, ja veiem a la reina a la coberta acompanyada d’un dels seus famosos
gossos reials de la raça Corgi. I és que aquest llibre, no sols parla com
imaginareu de les bosses o “bolsos” de la reina, sinó de la història de les
bosses que ens acompanyen als humans des dels primers temps. Sabíeu, per
exemple, que la reina Elisabet II segons on i com deixava una de les més de 200
bosses que tenia, volia significar una cosa diferent per a les persones que
l’acompanyaven?
I el segon llibre que us volem presentar és el còmic “Sarah Holmes y las agujas del Big Ben” de Luis Ponce i la il·lustradora Inma Almansa. El rellotge Big Ben porta un retard de vint minuts, i la intrèpida Sarah Holmes vol esbrinar si hi ha hagut una manipulació per cometre un crim. A les seves pàgines veureu l’Abadia de Westminster i altres edificis emblemàtics de Londres. Però, sobretot, la Sarah comptarà amb l’ajuda del Tobías Watson, el fill de l’inspector Lestrade, que l’ajudarà a resoldre el cas i del seu gos que també es diu Watson. Una altra casualitat que es diguin Holmes i Watson com el famós Sherlock Holmes i el Dr. John H. Watson de Sir Arthur Conan Doyle? Doncs perquè és ni més ni menys que el seu rebesavi!
Un
dels atractius és que està pensat en format còmic policíac, i que al final del
llibre apareix una pàgina de pistes anomenada “La Gaceta de Lexington College”.
Aquí s’aporten pistes de les notes que la Sarah ha fet per descobrir el
sospitós. I si no sabem desxifrar-ho sols sempre podem resoldre el misteri amb
un mirall . Sí, sí amb un mirall, per llegir les solucions que s’hi amaguen!
dimarts, 13 de setembre del 2022
NEUROEDUCACIÓ
Considerat el pare de la neuroeducació, Gerhard Preiss, catedràtic de la Universitat de Friburg (Alemanya), va plantejar per primera vegada el 1988 una nova disciplina que tingués en compte la didàctica i coneixement i la va anomenar neurodidàctica.
Durant aquests anys s’han fet nombrosos estudis i s’han pogut comprovar científicament algunes premisses en benefici de la neuroeducació, com ara determinar que les emocions influeixen considerablement en el procés d’aprenentatge, que el cervell es capaç d’adaptar-se durant tota la vida, que el joc facilita en gran mesura l’assoliment del coneixement i també determinar possibles trastorns d’aprenentatge. Així doncs haurem de seguir amb atenció com evoluciona aquesta branca de l’aprenentatge.
Enllaços d’interès d’interès:
Defincició:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Neuroeducaci%C3%B3
Article:
https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2019/250-neuroeducacio.html
Article2:
https://criatures.ara.cat/blogs/trivium/neuroeducacio-implicacions-aula_132_2636243.html
Cerques al Catàleg Aladí:
divendres, 9 de setembre del 2022
La (des)informació al poder!
Fake news, Wikileaks, negacionisme… són alguns dels termes que els darrers anys s’han popularitzat i ja formen part del nostre vocabulari. No podem negar que les tecnologies de la informació són un camp de batalla de la desinformació, ja sigui a nivell polític (la majoria dels casos) o social (com podem veure amb l’onada de negacionisme que estem vivint). Ara més que mai es pot intentar manipular la realitat i crear estats d’opinió per desestabilitzar qualsevol “enemic”. Perquè, en el fons, estem parlant de la confrontació, més o menys oberta, de diferents formes de veure el món i busquen sobretot desprestigiar aspectes com la democràcia. Aquest fenòmen, però ha creat, una incertesa important al voltant d’un concepte clau per a la nostra societat: la veritat. I, a sobre, ho ha fet a partir de la democratització de la difusió d’informació, que abans controlaven els mitjans de comunicació i els governs i que, actualment, està en mans de qualsevol amb un dispositiu amb connexió a la xarxa.
Tot i això, el llibre
que us recomanem avui, Desinformación y guerra política de Thomas Rid,
ens ensenya que la situació actual només és hereva d’unes polítiques de
desinformació que ja fa moltes dècades que existeixen. Segurament abans tot
aquest moviment de manipulació de la informació estava més lligat als poders
habituals com els govers o l’exèrcit, que feien servir la sempre misteriosa
figura dels espies per confondre l’adversari. Però aquest assaig, a part
de per conèixer les bases primigènies de la desinformació que patim actualment,
també ens ha de servir per veure que aquestes tàctiques no són noves i que per
desactivar-les només cal que veure en què s’inspiren. Una obra que funciona a
diferents nivells i que tan serveix com a repàs històric però, a més a més, com
a manual sobre la (des)informació.
Enllaç al catàleg Aladí: