Mirem com ho mirem cadascú de nosaltres té una forma d’entendre el món que ens envolta, una forma d’actuar, uns valors propis… En el fons tots tenim una filosofia pròpia i personal que ens serveix per relacionar-nos socialment. I quan comencem a entrar a la maduresa i a veure més a prop la nostra darrera etapa vital (no ens volem posar pessimistes, però la vida és així…) tenim tendència a qüestionar algunes de les nostres creences i, sobretot, a fer-nos algunes preguntes. Amb el bagatge emocional i històric que portem a sobre, tenim tota una col·lecció d’experiències, de frustracions i decisions que potser no ens vam atrevir a prendre que hem de saber gestionar: el “I si…?” apareix amb força i hem d’intentar combatre la sensació de no haver aprofitat
I, justament, aquest és l’objectiu de En la mitad de la vida de Kieran Setiya, un llibre que algunes persones el poden considerar d’autoajuda i uns altres de filosofia. I, en realitat, és una barreja de les dues coses. Setiya utilitza les idees filosòfiques d’Aristòtil o Stuart Mill, però també les paraules d’autores com Virginia Woolf per oferir-nos un llibre que ens ha de permetre reconciliar-nos amb els nostres èxits o els nostres fracassos i també conviure amb les nostres ocasions perdudes, aquells fets que tard o d’hora aniran apareixent en la nostra ment com a camins que no vam perdre. En el fons, el llibre ens indica que no ho podem tenir tot i que hem de comprendre que el temps, com tothom acaba experimentant (no us penseu que és llibre adreçat només a les persones de mitjana edat, els joves farien bé en llegir-lo per preparar-se), és una força inevitable i que ens acompanya a totes hores. Només hem de saber conviure amb ell i acceptar cada etapa de la nostra vida.
Enllaç al catàleg Aladí:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada