dimecres, 15 de maig del 2024

26 pàgines, 66 monstres i 1 lupa màgica

Els monstres poden sortir de tot arreu: de sota el llit, del bosc, del fons del mar, de l'espai, de coves, del cinema i també dels contes. De fet, la literatura infantil i juvenil està repleta de contes de monstres: L'Agus i els monstres, de Jaume Copons, El bagul dels monstres d'Enric Lluch o L'escola de monstres de Sally Rippin, són tan sols alguns exemples de col·leccions que tenen els monstres com a protagonistes.

El folklore sobre els monstres és tan ampli i divers, que sens dubte, es pot afirmar que aquests éssers fantàstics viuen a l'imaginari de nens i nenes de tot el món. Són moltes les històries i llegendes que ens parlen de l'existència d'aquests éssers arreu del globus terrestre. De fet, estic segura que en deus conèixer unes quantes. A més de viure a tots els racons del món, els monstres també poden tenir diverses formes (humana, animal, antropomòrfica o fantàstica) i poden ser bons o dolents (uns són guardians i protegeixen a la natura i altres sembren el terror).



Céline Potard, en el llibre Monstres: una lupa màgica per veure els personatges més misteriosos i terrorífics, ha elaborat un catàleg de 66 monstres i et convida a descobrir i conèixer els seus orígens, els seus hàbits i també els seus àpats preferits. Només hi ha un petit problema, sembla que aquests monstres són una mica tímids i s’han amagat a les pàgines del llibre. Però no pateixis, aquest llibre porta una lupa màgica perquè els puguis trobar i fer-los sortir. T’hi atreveixes?

  Enllaç al catàleg Aladí:

dijous, 9 de maig del 2024

RESPIREM

 “Quan respirem, agafem i traiem aire per la boca o pel nas. Els éssers vius hem de respirar per viure perquè necessitem oxigen. Quan agafem aire, els pulmons agafen oxigen i treuen diòxid de carboni.”    (Font: termcat.cat)

En aquesta ocasió parlem de la respiració, però no des d’un punt de vista fisiològic, si no que us volem oferir eines per a saber respirar bé.

Hi ha moments en que tenim la sensació que ens falta l’aire i ens costa respirar, ens referim a l’ansietat, l’estrès, quan ens trobem en aquestes situacions sembla que la respiració no acaba de funcionar bé, però la qüestió es que ens accelerem i no coordinem correctament l’entrada i la sortida de l’aire del nostre cos.

Tenim alguns llibres a la Biblioteca sobre aquest tema, en destaquem aquest “Cómo respirar” de l’autor Richard Brennan, expert i director de l’Escola de Tècnica Alexander de Galway, ens parla de la importància de saber respirar bé, tècniques de respiració  i diverses eines per millorar la nostra qualitat de vida en aquest sentit. Demaneu-nos el llibre:

                                               

https://aladi.diba.cat/record=b1868650~S171*cat

 

Altres llibres d’interès a la Xarxa de Biblioteques:

Aprende a respirar : para mejorar tu rendimiento físico e intelectual / Hiltrud Lodes ; traducción de Marcos Sarmiento

https://aladi.diba.cat/record=b2017376~S171*cat

El Poder de la respiración : aprende a respirar bien para ayudar a tu sistema inmunitario / doctor Thomas Rampp

https://aladi.diba.cat/record=b2035383~S171*cat

Respira, aquí y ahora : tu respiración es tu superpoder / Rubén Sosa

https://aladi.diba.cat/record=b2030763~S171*cat

Respira : la nueva ciencia de un arte olvidado / James Nestor ; traducción de Arnau Figueras Deulofeu

https://aladi.diba.cat/record=b1968384~S171*cat


dimarts, 30 d’abril del 2024

Camp d'aventures : l'espai



La ciència-ficció és un gènere amb múltiples vessants. Més enllà de la seva capacitat per reflexionar sobre el futur de la humanitat (la seva característica bàsica) podem trobar tot tipus d’aproximacions: des de la ciència ficció antropològica d’obres com Cántico por Leibowitz de Walter M. Miller, passant pels llibres sociològics de John Brunner (que van predir fa dècades moltes de les dinàmiques actuals), els llibres de ciència-ficció “dura” d’autors com Gregory Benford (Cronopaisaje) o l’obra intel·lectualment exigent d’Ursula K. Le Guin. 


Però també tenim a la nostra disposició una ciència-ficció més lúdica. Aquella que ens presenta mons impossibles i aventures plenes d’imaginació amb naus espacials d’imperis que dominen galàxies senceres. Dins d’aquest subgènere (l’anomenat space-opera) tenim grans obres com el Dune de Frank Herbert o les obres de Dan Simmons amb Hyperion al capdavant. En aquesta recomanació, però, volem seguir potenciant l’aspecte “divertit” del gènere i ho fem destacant l’obra de l’escriptor nord-americà John Scalzi. En els llibres d’aquest autor trobareu tot allò que fa emocionant la ciència-ficció més aventurera: races alienígenes en conflicte amb la humanitat, conspiracions polítiques, acció d’alt nivell i drama, tot cobert d’una mica de crítica social i sobretot de molt d’humor. És aquest darrer punt el que fa destacar a Scalzi de la resta d’autors, situant-se com un nom a tenir en compte si volem gaudir d’un bon llibre d’aventures a l’espai. Tot això, a més, amb llibres que relativament curts, allunyant-se dels llibres voluminosos que ens presenta la literatura actual, i en la millor tradició de les obres clàssiques de la ciència-ficció.


I per on començar tenint en compte que ja ha publicat un bon grapat de títols? Doncs la millor opció és apropar-se a la nissaga de La vieja guardia que li va proporcionar la fama de la que gaudeix actualment entre els fans del gènere. Una saga trepidant per endrapar sense parar!


Enllaços al catàleg Aladí dels tres primers llibres de la nissaga:


dimecres, 24 d’abril del 2024

La realitat no existeix

Autors perseguits, maleïts, censurats i silenciats. És el cas que ens ocupa al Celobert: us volem donar a conèixer una de les veus més originals de la literatura russa del segle XX, Marina Tsvetàieva. Aquesta poetessa i escriptora nascuda a Moscou va tenir una vida intensa i dramàtica que unida a una personalitat excèntrica va impregnar tota la seva obra on destaquen temes com la sexualitat femenina i la tensió de les emocions privades de la dona. 
És considerada una de les exponents de l'edat de plata de la literatura russa i la seva obra està a cavall entre el realisme i el simbolisme. 

Una vida marcada per la desgràcia: l'exili, la misèria i la gana, la mort d'una filla per inanició, els horrors de l'stalisnime, el menyspreu, l'execució del seu marit i la deportació d'una filla la van portar a suïcidar-se el 1941. La seva obra no va rebre el reconeixement fins la dècada dels 60 del segle XX.

A El Diable i altres relats, Tsvetàieva ens fa còmplices dels seus records d'infantesa i joventut a través de petits contes, memòries inexactes però no per això, menys reals. Un llibre preciós i de difícil traducció on destaquem la feina de Miquel Cabal en la traducció al català.

Podeu veure la disponibilitat de les obres de Marina Tsvetàieva clicant AQUÍ