Al Celobert d’aquesta setmana hem rescatat de les prestatgeries de la
sala infantil una faula africana, de tradició oral: La revolució vertical o perquè els humans caminen drets, de
l’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o. La lectura d’aquest relat ens fa reflexionar sobre la cooperació, la solidaritat i
el suport mutu, i explora la idea que tots els éssers humans som necessaris i cap
persona és més que l'altra.
El conte narra
la relació entre les diferents parts del cos humà. Braços i cames sempre havien
treballar plegades i en harmonia. S’ajudaven mútuament i mantenien una relació
més estreta que qualsevol altre òrgan. Aquesta relació feia molta enveja a les
altres parts del cos. Així que un dia van començar a conspirar contra els dos
parells d’extremitats. Boca i cervell van elaborar un pla i van començar a
posar en qüestions quin de les dues extremitats tenia més poder i era més
important. Aquest fet va generar una competició entre braços i cames per demostrar,
cadascuna, la seva superioritat, i va tenir com a testimonis a tots els
animals. Quin resultat podrà tenir aquesta disputa? Com acabarà tot això?
Escrit al seu
idioma original, el kikuiu, i traduïda a més de vuitanta llengües arreu del
món, La revolució vertical, és un
testimoni d’altres llengües i d’altres cultures. A nosaltres ens arriba de la
mà de l’editorial Raig Verd que, el
2019, va publicar-ne una edició bilingüe, català-kikuiu. Amb il·lustracions d’Agustín Comotto que sens dubte, han
aconseguit captar l’essència d’aquest relat, el llibre també inclou amb una
cançó adaptada per Alícia Serrat i
composta per Clara Peya. Aquí la
deixem: https://www.youtube.com/watch?v=vwnSvkaLg-4.
Sobre l’autor: Ngũgĩ wa Thiong'o és un novel·lista, dramaturg i
assagista, que va néixer a Kenya en 1938 en el si d'una família pagesa. Va
créixer sota el domini colonial britànic fins a la revolta de la guerrilla
Mau-Mau (1952-1962), que va portar a la independència del seu país. Aquell
mateix any, 1962, wa Thiong'o inicia la seva carrera literària i es va donar a
conèixer com a escriptor polifacètic, amb un to marcadament crític i de denúncia
social, sobretot amb el règim post-colonial del seu país. Per aquest motiu va ser
empresonat i va patir persecució política, fet que va motivar el seu exili de
1982 fins al 2002. A partir de 1981 va decidir passar a escriure en kikuiu, la
seva llengua materna, en comptes de l’anglès. En l'actualitat és professor de
Literatura Anglesa Comparada i director del Centre Internacional d'Escriptura i
Traducció de la Universitat de Califòrnia.
Enllaç al
catàleg Aladí:
