Màrius Torres, la inexorable consciència de la mort

Màrius Torres és sense cap dubte no només un dels grans de la poesia en llengua catalana, sinó un dels poetes més rellevants del segle XX. Metge de professió, va emmalaltir de tuberculosi als 25 anys obligant-lo a passar els darrers anys de vida en un sanatori. El context històric (la guerra civil i postguerra) i el seu patiment físic i emocional són els eixos d'una obra que no veurà la llum fins l'any 1947, de la mà del seu amic (es van conèixer al mateix sanatori) l'escriptor Joan Sales. Aquesta producció literària que comença com un mer "divertimento" per passar els dies al sanatori esdevé el centre de la seva vida durant els set anys que va romandre al sanatori. 

La seva obra poètica està carregada d'un profund lirisme i d'una exquisida musicalitat que no el priven d'una gran vitalitat expressiva que vessa sentiments i una sòlida moral; els seus versos parlen de sensacions, emocions i idees des de la més perfecta naturalitat, al temps que evoca amb gran dramatisme la consciència sobre la vida i la mort i el seu desig de sobreviure malgrat saber que la mort el vindrà a buscar massa d'hora.

Torres va morir el 29 de desembre de 1942 al sanatori de Puig d'Olena a Sant Quirze de Safaja a l'edat de 32 anys. 

Us convidem amb aquest Celobert a endisar-vos en els versos de Màrius Torres.

Obra de Màrius Torres disponible a les biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona. Cliqueu AQUÍ