Sí, és un clàssic escrit al segle XVIII. I sí, té més de sis-centes pàgines. I l’escriptor irlandès Laurence Sterne no és gaire conegut per aquestes terres. Però qui llegeixi Vida y opiniones del Caballero Tristram Shandy trobarà una obra, a part de ser tremendament divertida, amb un alt valor literari i molt avançada al seu temps. Sterne sempre va comentar que una de les seves grans influències va ser Miguel de Cervantes i el seu Quixot, així que no és d’estranyar que aquesta inmensa obra (publicada en nou volums entre 1759 i 1767) tingui el mateix toc de farsa que la paròdia de novel·la de cavallers de “el manco de Lepanto”.
Però si com el Quixot trencava amb tot un gènere, Tristram Shandy planteja la perversió del concepte de novel·la en un joc literari que experimenta amb una línia narrativa bastant inconnexa, plena de diferents personatges extravagants i un protagonista que ens ha de narrar la seva vida però que és completament incapaç de fer-ho de forma ordenada i coherent. Fins al punt que són les subjectives històries dels personatges “secundaris” (com el seus pares, el seu oncle que no deixa de reviure en forma de maqueta una batalla on va ser present, el Doctor Slop o el capellà) les que conformen realment l’argument del llibre. Tant és així que al final Tristram Shandy pràcticament no apareix al cos del llibre en un exercici total de metaliteratura, on fins i tot Sterne implica a la persona que està llegint, mai vist fins aleshores.
Com dèiem al principi, segurament aquesta és una lectura que implica un cert repte però per algú que vulgui apropar-se a una lectura subversiva, divertida i visionària, Vida y opiniones del Caballero Tristram Shandy és una aposta segura. I quan el llegiu veureu que, a més, els clàssics encara tenen molt a aportar.
Enllaços al catàleg Aladí:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada