Per què sempre ens atrauen tant els crims i les històries de sang i fetge? Per què el gènere que més triomfa és la novel·la policíaca? I les sèries que més veiem quines són sinó aquestes?
Què és el que fa que una persona “aparentment” normal cometi una
barbaritat? Què poden revelar els morts en una sala d’autòpsies? Com treballen
els laboratoris criminològics? En què consisteix la revolucionària tècnica de
l’ADN?
Ens endinsarem en deu casos de crims reals, tots amb l’Empordà de
teló de fons. Homicidis a sang freda i a
sang calenta, crims resolts i d’altres sense càstig, jutges que dubten,
assassins meticulosos i altres de destralers…
Ja ho dèia l’Aldous Huxley: no hi ha crims imperfectes, només
investigacions imperfectes.
Ho sabíeu que els ossos tenen memòria? El forense Bardalet va
investigar el cas d’una gitana morta i cremada. Només analitzant la mandíbula
va poder esbrinar la identitat d’una persona, així es va fer amb Napoleó IV
i el líder de la revolució cubana José
Martí. Si observem un crani, les fontanel·les del qual estan tancades, podem deduir
que té més de cinquanta anys. També hi trobem la sorprenent història d’un home
amb alzheimer que havia dormit durant dos mesos amb la seva dona morta.
En fi, si us agrada el tema, aquest llibre us apassionarà. I ja ho sabeu, no el trobareu amb les novel·les. Bona lectura!
Enllaç al catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/record=b1484515~S171*cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada