A la literatura portuguesa dels darrers anys ocupa un lloc destacadíssim la novel·la que avui ens ocupa, no només per la seva gran qualitat literària sino perquè ens presenta les guerres colonials a través d'una perspectiva femenina: La Costa de los murmullos de Lidia Jorge.
Publicada al 1992, va ser un èxit de vendes i de crítica a tota Europa, encara que al nostre país durant anys ha estat una novel·la difícil de trobar a les llibreries i fins i tot, a les biblioteques. Ha estat reeditada al 2021 i la tenim disponible al nostre fons.
La gran narradora de la història és Eva Lopo, que torna 20 anys després a Àfrica després del seu primer contacte quan va acompanyar al seu marit, un soldat portugués que combatia la rebelió africana al nord de Moçambic. És un relat cru i descarnat sobre el conflicte des del punt de vista de les famílies dels soldats portuguesos i com les atrocitats i la violència que van viure van afectar no només les relacions amb la població nativa sino també amb les pròpies famílies. Els mitjans de comunicació, el cinema o la literatura ens han mostrat en quines condicions tornaven els soldats americans de Vietnam, però poc o res se n'ha parlat de les tropes portugueses que tornaven de Moçambic als anys 60 i 70 del segle passat orfes d'una pàtria que els va llençar a la violència més cruel.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada