dimarts, 5 de setembre del 2023

Els mons paral·lels de Kazuo Ishiguro

 


Siguem sincers, recomanar a aquestes alçades a l’escriptor anglès d’origen japonès (i Premi Nobel) Kazuo Ishiguro no té molt de mèrit. Llibres com El que resta del dia o No em deixis mai han estat reconeguts àmpliament tant pel públic com per la crítica. Però pensem que l’alt nivell mostrat al llarg de la seva carrera mereix que dediquem una petita ressenya a analitzar la seva darrera novel·la i com aquesta es relaciona amb les altres que componen la bibliografia de l’escriptor.


D’aquesta forma, l’any 2021 ens var arribar Klara i el Sol, una història de ciència-ficció molt subtil on la protagonista és un androide que té com a tasca fer companyia a un jove adolescent (són els AA). Curiosament el llibre està narrat des del punt de vista de la Klara, el robot que la mare de la Josie, l’adolescent en qüestió, ha comprat per, en principi, donar-li suport. Malauradament la Josie pateix d’un tipus de malaltia que li provoca feblesa i el paper de la Klara en aquest procés sembla anar molt més enllà del que li correspon. 

Que sigui la Klara la narradora ens ofereix una perspectiva molt particular de la realitat ja que només observem pinzellades de la societat que l’envolta a través dels diàlegs dels altres personatges (humans) i de les interpretacions, no sempre fidels, de la Klara. És aquest punt el que relaciona el llibre amb una de les característiques bàsiques de la narrativa d'Ishiguro: els seus personatges protagonistes, d’una forma o d’una altra, semblen estar fora de la realitat que els envolta. Pràcticament viuen en mons paral·lels i completament personals on les seves accions i fantasies ben poques vegades tenen una base sòlida i semblen moure’s “fora de fase” en relació als altres. En aquest sentit Klara i el Sol no és una excepció, però un cert punt optimista i la forma magistral com Ishiguro perfila de forma molt minimalista un món futur molt proper (reminiscències potser de Un artista del mundo flotante una de les seves primeres obres?) converteixen el llibre en una petita joia de l’autor que cap fan d’ell s’hauria de perdre.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada