Sèrie negra de veritat

Si sou seguidors de les sèries que produeixen les plataformes més conegudes, segur que heu vist o sentit a parlar de True detective, una d’aquelles obres que han marcat un abans i un després dins de les produccions audiovisuals (sobretot amb l’esplèndida temporada 1) al ser una producció “d’autor”, amb el director Cary Joji Fukunaga al capdavant d’un equip professional que no va deixar cap element a l’atzar. Només s’han de veure els títols de crèdit per copsar aquesta intenció d’excel·lència. 

Però rera de tota aquesta feina visual també ha d’haver un guionista de nivell. En aquest cas va ser l’escriptor nord-americà Nic Pizzolatto l’encarregat de crear una trama que barreja personatges d’una humanitat complicada i fràgil però amb un sentit del deure impecable. Una història a més situada en uns paratges amb personalitat pròpia que es converteixen en protagonistes principals i que parlen d’un país en decadència. Camps interminables, un cel omnipresent, fàbriques abandonades o cases en descomposició són tan proganistes com els personatges humans.

Bé, doncs tots aquests elements  ja es podien trobar en la primera novel·la de Pizzolatto, Galveston, que és la que us recomanem avui. Només el títol del llibre ja ens evoca aquests passatges del sud dels Estats Units més concretament de Texas. Un món particular molt allunyat de la part més moderna del país i on encara les històries de supervivència i misèria tenen un lloc predominant.  En aquest cas ens explica la història d’un “pinxo” que després de ser diagnosticat de càncer terminal decideix donar-li una volta a la seva vida i canviar de rumb. Lògicament, el seu cap no estarà d’acord amb aquesta traició. Amb aquest punt de partida només cal posar-se de banda sonora de bon country alternatiu i gaudir de la sèrie negra desolada i desesperada de Pizzolato.

Enllaç al catàleg Aladí:

• Galveston