No és cap secret que la nostra societat està captiva d'estàndards de bellesa cada vegada més inabastables i, sobretot, més globalitzats. Qualsevol passejada pel carrer permet observar fins a quin punt l’estètica està present a les nostres vides. Ja es veu com habitual fer-se les ungles, anar a la perruqueria contínuament o comprar de forma compulsiva tot tipus de roba (normalment a través de botigues en línia i de marques de preus baixos que permet entrar en un cicle infinit de compres). Si a això afegim el poder de les xarxes social creant tendències contínues i la possibilitat de fer servir filtres per crear avatars atractius de nosaltres mateixos, ja podem assumir que estem completament dominats pel sistema. Més encara quan s’ha aconseguit imposar aquestes “imposicions” estètiques al gruix de la població.
Tot i això són les dones les que encara pateixen més aquesta pressió social. Per això aquesta vegada hem volgut recuperar un assaig de l’autora Naomi Wolf anomenat El mito de la belleza, una obra que sorprèn perquè va ser publicada l’any 1990 (fa trenta-cinc anys, que es diu ràpid). Hores d’ara, la lògica ens podria dir que aquest llibre podria ser superat pel temps. Però, lluny d’això, és la realitat la que ens fa veure que la pressió de la indústria de l’estètica és més actual que mai. Algú podria afegir que “malauradament” però està clar que hi ha un gruix de la població que ha abraçat aquesta forma de vida d’una forma quasi religiosa.
El concepte bàsic del llibre gira al voltant de com en una societat on la dona ha anat guanyant cada vegada més presència aquest procés ha anat acompanyat de la creació d’estàndards estètics pot realistes degut a la pressió dels mitjans de comunicació (i recordem que quan Naomi Wolf va escriure el llibre no existien les xarxes socials.).
Com dèiem, un llibre més actual que mai i d’obligada lectura per entendre com funcionen certes tendències socials que marquen la nostra existència.
Enllaç al catàleg Aladí:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada