NEUROEDUCACIÓ

 

La societat avança i la educació també ha d’evolucionar per a no quedar-se antiquada, els mètodes d’ensenyament s’han d’adaptar al nou coneixement. Fa relativament pocs anys que s’està parlant de la  neuroeducació, una disciplina que estudia el funcionament del cervell durant el procés d’aprenentatge. S’està comprovant científicament que la motivació i les emocions faciliten l’aprenentatge de l’ésser humà. Aquesta nova manera de veure l’educació s’està introduint poc a poc als sistemes educatius i la manera de plantejar les classes.

Considerat el pare de la neuroeducació, Gerhard Preiss, catedràtic de la Universitat de Friburg (Alemanya), va plantejar per primera vegada el 1988 una nova disciplina que tingués en compte la didàctica i coneixement i  la va anomenar neurodidàctica.

Durant aquests anys s’han fet nombrosos estudis i s’han pogut comprovar científicament algunes premisses en benefici de la neuroeducació, com ara determinar que les emocions influeixen considerablement en el procés d’aprenentatge, que el cervell es capaç d’adaptar-se durant tota la vida, que el joc facilita en gran mesura l’assoliment del coneixement i també determinar possibles trastorns d’aprenentatge. Així doncs haurem de seguir amb atenció com evoluciona aquesta branca de l’aprenentatge.

Enllaços d’interès d’interès:

Defincició: https://ca.wikipedia.org/wiki/Neuroeducaci%C3%B3

Article: https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2019/250-neuroeducacio.html

Article2: https://criatures.ara.cat/blogs/trivium/neuroeducacio-implicacions-aula_132_2636243.html

Cerques al Catàleg Aladí:

Aprenentatge cognitiu

Neurociència cognitiva    

Neurociències