La
corresponsabilitat de les feines i tasques amb els homes és justament un dels
lemes d’aquest any, que juntament amb la bretxa salarial (dades del 2020 se
situa en un 23% de diferència respecte el salari dels homes*), les continues
denúncies i casos d’abusos sexuals i de poder que es fan públics als mitjans de
comunicació (els darrers dins les arts escèniques i l’Institut del Teatre); ens
reafirmen en que encara en ple 2021 falta molt per aconseguir la merescuda
igualtat. De fet, un dels objectius de l’Agenda 2030 de l’ONU és la igualtat de
gènere, que esperem que s’assoleixi abans.
Per
tot plegat, si vam presentar-vos en una entrada anterior el racó sobre dones,
feminismes, LGTBI, etc. de la Biblioteca, aprofitem aquesta vegada per
recomanar-vos una assagista especialitzada en dones, cultura i feminismes:
Maria Àngels Cabré (Barcelona, 1968).
Cabré
és directora de l’Observatori Cultural de Gènere, autora també de poesia i
narrativa i col·laboradora als mitjans de comunicació, com al diari digital Núvol. Com a primícia, el seu darrer
llibre publicat aquest mateix mes porta per títol 100 grans dones de la història.
A
la Biblioteca trobareu dues de les seves publicacions:
-
Lila:
història gràfica d'una lluita (Barcelona: Comanegra, 2019), on inclou
un repàs al 8 de març i a la seva aprovació oficial per l’ONU l’any 1977.
-
El
Llarg viatge de les dones: feminisme a Catalunya (Barcelona: Edicions
62, 2020), la seva penúltima obra que recomanem especialment, ja que fa un
recorregut per la història del feminisme a Catalunya des del segle XIX fins als
anys 70 o el que coneixem com a segona onada. Inclou textos originals de
figures reconegudes del moviment: Dolors Monserdà, Frederica Montseny, Anna
Murià, Maria Aurèlia Capmany, entre altres. Molt necessari per reivindicar la
genealogia femenina.
Un
dels textos que es recuperen és justament Vuit
de març de Maria-Mercè Marçal, publicat a Lluita, març-abril de 1979, i que reproduïm a continuació:
-
Hereves de les dones que varen morir
cremades per defensar el seu lloc de treball, avui fa setanta-un anys: el 8 de
març de 1908. EL PRIMER VUIT DE MARÇ.
-
I de les dones que dos anys més tard en
férem memòria al congrés socialista de Copenhaguen: EL SEGON VUIT DE MARÇ.
-
Hereves de les dones que el mateix dia
de 1917 varen sortir als carreres de Petrograd, en contra de tota opinió
assenyada, com a pròleg d’una revolució que també les deixaria, a la llarga,
amb les mans buides. EL TERCER VUIT DE MARÇ.
-
Hereves de totes les dones que abans i
després d’aquestes dates, van travessar el llindar d’un món que els era
prohibit, i van fer de cada dia un dia de lluita- UN VUIT DE MARÇ. Des de Joana
d’Arc a Olympe de Gouges, de Flora Tristán a Isadora Duncan, milers i milers de
dones que ningú no coneix ni ningú no recorda ens fan arribar un llegat de
resistència.
-
Hereves també de totes les dones que han
passat pel món com una ombra darrere del seu amo. Hereves de les dones de: del
burgès o de l’obrer, del rei o del vassall, del líder, del savi, del poeta.
-
ASSUMIM TOTA LA DESFETA de les dones que
mai no han sabut que hi pot haver un VUIT DE MARÇ.
-
Hereves de les dones escarnides per
haver pastat la seva pròpia vida sense ser alhora dona-coartada.
-
Hereves de les dones marcades damunt la
pell amb l’estigma d’estimar les dones.
-
Hereves de les nenes aconduïdes pel camí
de la por i del servilisme.
-
Hereves d’un seguici llarg com un dia
sense pa de dones batejades per l’insult; adúlteres, histèriques, solterones i
frígides, ninfòmanes, avortadores, prostitutes, mares solteres, verges, màrtirs.
-
Hereves de les dones agredides. Hereves
de les dones que, malgrat tot, no han renunciat a fer nostres el carrer i la
nit.
-
Hereves de les dones que han decidit no
ser mares. Hereves també de les que han decidit lliurement d’afrontar
l’aventura de ser-ho.
-
Hereves de les dones que freguen escales
i netegen comunes. Hereves de les dones que fan cada dia una DOBLE jornada de
treball.
-
Hereves de les dones tancades entre les
quatre parets de casa.
-
Hereves de les dones empresonades:
cadenes de plom, cadenes daurades.
-
Hereves de les dones venudes a diari com
a carn de consum.
-
Hereves de les dones que no tenen el
dret d’envellir.
-
HEREVES DE LES DONES... hem trobat el
fil de la solidaritat que ens lliga amb les altres dones a través dels segles,
a través dels països.
Com
podem observar, un text plenament vigent passats 40 anys, i que ens recorda a
les conclusions preses de la celebració enguany del 45è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona
(maig de 1976).
Per
acabar, us recomanem que feu una visita a l’especial que ha preparat la
Biblioteca Virtual: https://bibliotecavirtual.diba.cat/es/diadones
amb activitats, recursos informatius dels prestatges virtuals i recomanacions
de lectures per a la commemoració d’aquest dia.
*
FONT: http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/La-bretxa-salarial-se-situa-en-el-23
Llistat
d’obres de l’autora Maria Àngels Cabré disponibles al Catàleg Aladí de la XBM:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada