dimecres, 4 de febrer del 2026

Gats i còmics, una fòrmula imbatible




No és cap secret que a la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura ens agraden molts els còmics. Considerem que és un mitjà molt potent a nivell narratiu i, a la vegada, una molt bona eina per a fomentar la lectura. Si, a sobre, estem vivint una època daurada en quant a publicacions amb una oferta variada que abasta tot tipus de temes i públics, doncs no ens queixarem! Més aviat al contrari. Quan veiem que la quantitat de còmics infantils que ens arriben a la biblioteca i el goig que fa la secció de còmics de l’àrea infantil, això permet comprovar el grau d’èxit que tenen els còmics entre els més petits.


I es que fenòmens com l’Home Gos de Dav Pilkey o, a nivell català, Bitmax & Co de Copons i Fortuny (entre d’altres que podríem citar molts més), no només han agafat el relleu d’altres obres més conegudes, sino que han renovat el mitjà i s’han convertit en obres generacionals. Curiosament, aquests tipus de propostes també han aconseguit arrossegar una línia de còmics infantils més alternatius amb títols com La terrible Adèle de Mr. Tan o Anatol Lapifia de Anne Didier que han trencat amb la idea preconcebuda de l’estil de dibuix que agrada als infants apostant per un dibuix més “lleig”. Però els petits lectors s’ho passen bomba amb aquestes obres i d’altres de semblants. 


Entre aquestes obres avui volem destacar Miss Cat de Jean-Luc Fromental i Joëlle Jolivet, una col·lecció que té tots els elements per a triomfar: misteris, fantasia… i gats!! Hores d’ara tothom sap que els gats tenen molta tirada i si tens a una detectiu anomenada Miss Cat disfressada de felí mentre investiga els casos més esbojarrats, ja tens assegurada una bona estona de lectura. I, si us agrada, a la biblioteca tenim les quatre primeres aventures!



Enllaç al catàleg Aladí:


dimecres, 28 de gener del 2026

Estem envoltats de química!

Quan parlem de química ens imaginem la taula periòdica dels elements, fórmules infinites que no entenem, barreges de productes perillosos o composicions explosives. Si li preguntem a un químic segur ens explica que tot el que ens envolta i el nostre dia a dia n'està ple de química.

Avui us parlem d’un llibre d'aquesta disciplina científica des d'un punt de vista quotidià, no hi pensem quan cuinem o fem servir certs productes... Què fem servir realment quan ens posem una crema a la cara o cuinem un pastís?

Parlem del llibre “La química de cada dia” de Claudi Mans, professor jubilat d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona, per saber-ne més pot consultar el seu bloc personal:

https://cmans.wordpress.com/

Gaudirem d’una lectura divertida i àgil, segur ens mirem el nostre entorn de d’un altre punt de vista. Gaudiu de la lectura!

    

Llibres a la Xarxa de Biblioteques:

La Química de cada dia : com la química ens ajuda a comprendre la cuina i moltes altres coses / Claudi Mans

https://aladi.diba.cat/record=b1829796~S171*cat


100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història / Xavier Duran

https://aladi.diba.cat/record=b1742819~S171*cat


Reacciones sin fin : no es magia, es química / Vladimir Sánchez @BreakingVlad

https://aladi.diba.cat/record=b2061011~S171*cat

dimarts, 20 de gener del 2026

Sobre les religions

 


Què en saps sobre la religió? Tots tenim diferents creences, opinions i prejudicis sobre els moviments religiosos. Una de les preguntes que ens planteja l’autor és si realment la coneixem i com entendre-la per comprendre el món.  Les religions, en els seus dogmes aborden temes com la pau, la guerra, ètica, la política i la societat. Com es plantegen aquests temes a vegades dificulta la comprensió entre les diferents religions, ja que cadascuna té un punt de vista diferent. Aquest assaig el que pretén és aclarir algunes preguntes que ens podem plantejar com, per exemple, les diferències entre cristians catòlics i protestants, les diverses interpretacions de la vida i la mort i altres qüestions relacionades amb altres religions com per exemple el judaisme, el budisme, l'islamisme i més. Tot això ho podràs descobrir en aquest llibre disponible a la biblioteca Can Mulà.

Per posar-vos en context l’escriptor d’aquest llibre es Peter Standford és presentador de la BBC i periodista. Treballa pels diaris The independent on Sunday, Observer y Daily Telegraph. Si voleu saber més de l’autor podeu consultar la seva web personal: https://www.peterstanford.org/  o també el Wikipedia https://en.wikipedia.org/wiki/Peter_Stanford

Agafa’l a la biblioteca!

dijous, 15 de gener del 2026

La cultura, quin perill!



Ho hem de reconèixer: el món cada vegada és més uniforme (i avorrit). Les xarxes socials han provocat que milers de milions de persones rebin a la vegada els mateixos estímuls i aquest fet genera de manera imparable una multitud de fenòmens virals que intenten arrossegar-nos  a consumir o actuar d’una forma concreta. Perquè, per molt que s’intenti reivindicar la diferència, la veritat és que la majoria de la gent desitja seguir les corrents principals que es veuen a la societat. Volen ser partícips d’allò “que fa tothom”, ja sigui comprant uns ninos horrorosos que s’han posat de moda, llegint els mateixos llibres que recomanen “influencers” a les xarxes o, fins i tot, fer servir el mateix vocabulari (molt provinent de l’anglès en un altre exemple d’intent d’unificació cultural).


I, com en realitat, aquest moviment l’únic que busca és potenciar el consumisme més extensiu, poc a poc i sense pausa, el capitalisme s’ha apropiat d’expressions culturals per fer-ne un bon negoci. Ghettos culturals (que només consumien quatre “frikis”) com eren els còmics, la literatura fantàstica o les sèries es veuen ara com productes que es poden explotar de forma massiva. En el camí, però, també es rebaixa el nivell de la proposta perquè, ja sabeu, s’ha d’arribar a tothom i s’ha de produir (o generar, si a sobre participa la IA) material que no sigui incòmode. Un material que, en la majoria de casos, acaba sent de consum ràpid i sense personalitat.


De tot això ens parla César Antonio Molina, doctor en Literatura i antic director de l’Institut Cervantes, en el seu llibre ¡Qué bello será vivir sin cultura! on reflexiona sobre el paper de l’art i de la cultura en aquest món hiperconnectat i dels perills de, per exemple, les "fake news" (veieu el que dèiem del vocabulari?). L’autor es pregunta com ens podem protegir d’aquest món de cultura única o, pitjor, d’una cultura tant mínima que pràcticament sigui invisible. Perquè, si l’individu no és capaç de desenvolupar  una cultura personal, qui té perill de desaparèixer serà ell mateix i, en conseqüència, una societat que aspirem que sigui crítica, rica en expressions culturals i diversa.

 

Enllaç al catàleg Aladí: