dimarts, 3 de novembre del 2026

Riure plegats

Qui ha dit que no puguem gaudir d’un llibre infantil igual que els nostres infants? Que no ens pugui arrencar riallades als adults sense que ho esperem? Que pugui agradar alhora als nens i a nosaltres, que sigui capaç de jugar amb les referències comunes i també generacionals?

El còmic que us volem recomanar avui fa tot això. Es tracta de la primera entrega de Los morfis, titulada “El huevo cósmico”, i editada en castellà per Astiberri. L’autor, Lorenzo Montatore, el descriu com la seva versió peculiar dels Barrufets de Peyo. De fet, més que còmic, els Morfis són un tebeo, perquè recuperen obertament el llenguatge del boom de les historietes de còmic a Espanya, del TBO, d’Ibáñez...

Està recomanat a partir de 6 anys i a Can Mulà el tenim ubicat a la nostra secció de primers còmics, però ens agradaria recomanar-lo especialment per llegir en família. Als més petits els pot recordar als mateixos Barrufets o al Gumball i als més grans al Jaimito o al Pulgarcito, per exemple.

Trobareu bromes escatològiques —les més efectives quan som petits, per què enganyar-nos— i d’aquelles que faran riure de forma absurda i inevitable als nens, sí. Però també trobareu dobles sentits, sàtira política i referències a l’imaginari cultural d’aquest país, com el Bertín Osmorfi...


Així mateix, descobrireu l’univers particular d’aquests personatges, un on ens ve de gust quedar-nos-hi i saber-ne més. Nosaltres esperem impacients la següent entrega!

A la nostra estimada Elvira Lindo, Los morfis li ha semblat “un homenaje a la mente infantil: ternura i escatología”. La ment infantil, afegiríem nosaltres, tant de nens com d’adults.

Des que van aterrar a la nostra biblioteca, els Morfis han estat bastant prestats... Podeu consultar la disponibilitat actual clicant AQUÍ.

Per acabar, us deixem unes vinyetes que Montatore ens regala al final del llibre, que ens pica l’ullet a les biblioteques i que, inevitablement, ens ha encantat.



divendres, 30 d’octubre del 2026

Connexió humana

                                               
Les relacions humanes es tornen cada cop més virtuals, ho veiem cada dia per carrer, al metro, a la feina, amb les xarxes socials, ens mirem poc quan parlem, i el nostre entorn es difumina gairebé sense adonar-nos. Tot i estar molt “connectats” en el nostre dia a dia,   hi ha molts casos de soledat, depressió, ansietat i malestar social.

Llencem algunes qüestions: creieu que  la COVID va potenciar l’aïllament social i vam agafar mania a les relacions properes? Què en penseu? Us sentiu sols? 

Ens ha arribat a les mans un llibre titulat “Juntos. El poder de la connexió humana”, el seu autor  Vivek H. Murthy és metge i cirurgià, va ser col·laborador en diversos projectes mèdics del Govern dels Estats Units cap al 2020, relacionats amb epidèmies, desenvolupament de vacunes i gestió de l’estrès i la soledat concretament.

Es tracta d’un llibre reflexiu sobre la soledat i com ens deixem atrapar per el món virtual. Ens convida a fer introspecció i obrir de nou les possibilitat de les relacions properes i el cara a cara.


Pàgina de l’autor:   https://www.vivekmurthy.com/


Cerques al Catàleg Aladí:


1. Social : por qué nuestros cerebros están programados para conectarse / Matthew D. Lieberman ; traducción de Patricia Teixidor

https://aladi.diba.cat/record=b2141345~S171*cat

2. La Era de lo tóxico : ensayo sobre el nuevo malestar en la civilización / Clotilde Leguil

https://aladi.diba.cat/record=b2101447~S171*cat

3. Núcleos de influencia : no solo importa lo que sabes, sino a quién conoces / Nacho Mühlenberg

https://aladi.diba.cat/record=b2099454~S171*cat


dilluns, 26 d’octubre del 2026

La democràcia, ferida de mort?

 


    El ocaso de la democracia d'Anne Applebaum, és un assaig sobre com les democràcies occidentals estan cada cop més contaminades per l’autoritarisme i perquè els missatges nacionalistes i de tendència radical funcionen tan bé en els discursos polítics actuals.

    Applebaum exposa com els líders polítics, a part d'arribar al poder ajudats pels seus socis de govern i càrrecs institucionals, tenen tanmateix l'ajuda de mitjans de comunicació que els faciliten el camí i recolzen el seu mandat. A més a més, els partits nacionalistes i autoritaris amb més importància en les democràcies lliberals brinden prismes que privilegien únicament els seus seguidors, i així, intentar assolir quantitats de riquesa i influència política incalculables.

    Tanmateix, Applebaum descriu les noves postures anti-lliberals que estan apareixent i que denuncien com l'autoritarisme d'aquesta èlit utilitza de manera fraudulenta la conspiració i la polaritat política a través de les xarxes socials per derrocar i replantejar les ideas de nació, poble i cultura.

    Aquesta obra és d’obligatòria lectura si el que busques es una anàlisi acurada i crítica de la situació política global amb una posició clarament a favor dels valors democràtics.

    Anne Applebaum, és columnista del diari Washington Post, professora associada a la London School of Economics i col·laboradora de la revista The New York Review of Books. Ha escrit diversos llibres,  El telón de acero, Gulag i  Hambruna roja. A l’actualitat viu a Polònia amb el seu marit, el polític Radoslaw Sikorsi i els seus dos fills.

Aquest llibre el podeu consultar o agafar en préstec a la biblioteca:

El Ocaso de la democracia : la seducción del autoritarismo / Anne Applebaum ; traducción de Francisco J. Ramos Mena

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Construïnt fantasmes

Els fantasmes són un concepte que ha estat present en les creences de la humanitat des de fa mil·lennis. Aquesta idea de l’existència d’ànimes que vaguen entre els vius és present en moltes cultures i, molt sovint, s’ha lligat la seva manifestació amb temes sobrenaturals o directament de terror (com la possibilitat de que una mort tràgica pugui provocar que les ànimes no puguin descansar).


Així que no és estrany que aquestes creences hagin nodrit moltes obres de la literatura fantàstica i hagin desenvolupat moviments com l’espiritisme, que va triomfar entre els segles XIX i XX. Aquesta obsessió pel més enllà (el món espiritual) va instaurar, a més, la creença de la possibilitat de contactar amb els essers estimats a través d’un mèdium. Ara l’espiritisme pot haver perdut força però la presència de fantasmes en la literatura de terror o les pel·lícules segueix ben present.



Els còmics també són un altre mitjà on els fantasmes tenen el seu lloc. El darrer exemple el tenim en Spectregraph, un àlbum de l’escriptor de moda James Tynion IV (autor de Hay algo matando niños, una altra sèrie de terror molt recomanable) acompanyat als dibuixos per l’espectacular Christian Ward. En aquest cas la història parteix de l’obsessió d’un culte espiritista i el seu líder pels fantasmes amb la teoria de que es poden crear aquestes entitats per assegurar la immortalitat. Ja suposareu que les coses no sempre surten com un espera.


Aquest títol és una de les propostes de la jove editorial americana DSTLRY, que basa la seva línia editorial en la publicació d’obres tancades i unitàries en un format molt semblant a l’àlbum europeu. Una aposta per la qualitat que ha d’insuflar aire fresc en una indústria amb clar signes d’esgotament. A veure!


Enllaç al catàleg Aladí: