dimarts, 17 de novembre del 2026

Més enllà de Frankenstein

    
    Mary Shelley? Segurament només sentir el seu nom evoca una paraula: Frankenstein. I és que l'obra d'aquesta escriptora anglesa va que quedar eclipsada per una de les novel·les més universals, Frankenstein o el modern Prometeu, publicada l'any 1818. 

    Treiem a la llum del Celobert una de les novel·les oblidades de l'autora que no va ser publicada fins 1959: Mathilda. I és que el propi pare de Shelley va amagar el manuscrit escandalitzat (i atemorit) pel que la seva filla treia a la llum...

    A través de pinzellades autobiogràfiques, Shelley va escriure una novel·la extremadament moderna (no oblidem que la seva mare era l'activista pels drets de les dones Mary Wollstonecraft que va morir en donar a llum a la Mary). La mort de la mare i la veneració pel pare són els fonaments per elaborar una dilema ètic sobre l'incest com a perversió moral. 

    Fidel als preceptes estètics del Romanticisme, Shelley ens ofereix una prosa pulcra que invoca els sentiments més sublims. Estructurada a través de les cartes que Mathilda, la protagonista, envia a un amic poeta abans de morir, ens deixa veure una infantesa marcada per la falta d'afecte del seu pare i com posteriorment, aquest desenvoluparà una obssessió incestuosa cap a ella. 

    L'escriptora construeix un captivador joc de miralls on la Mathilda serà ella mateixa, el pare de la protagonista el propi pare de Shelley, el filòsof anarquista Willian Godwin, i l'amic poeta no serà més que el reflex de Percy Bysshe Shelley, marit de Mary que va morir ofegat en naufragar el seu veler amb només 28 anys.


    I és que la vida de Mary va ser en si mateixa la trama perfecta per a una novel·la: Mary va escapar amb tan sols 16 anys amb Percy (21 anys) quan aquest encara estava casat, fugint cap al continent i causant un gran rebombori entre les classes benestants angleses. 

    Dels quatre fills que van tenir, només un va arribar a l'edat adulta. Totes les tragèdies patides desde la infantesa, la van sumir en greus depressions que van portar-la cap a la soledat i l'aïllament social morint jove als 53 anys.


     
Retrat de Mary Shelly. Autor: Richard Rothwell (National Portrait Gallery of London)

Cliqueu AQUÍ per veure'n la disponibilitat a les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona 



dimarts, 10 de novembre del 2026

Qui no ha volgut mai parlar amb gats i gossos?

Hi ha històries que ens les expliquen tant que se'ns oblida que poden no ser realitat. Una d'aquestes històries, durant molts anys, ha sigut que l'ésser humà és l'única espècie capaç de comunicar informació complexa, que els animals i les plantes no comparteixen coneixements. Una història que feia molt que a les persones que convivim amb animals a casa o cuidem de plantes i horts ens generava dubtes!

Les innovacions científiques més recents també comencen a posar en dubte aquesta certesa i així trobem llibres com Al bosc no hi ha silenci, de Madlen Ziege i Com parlar amb les balenes, de Tom Mustill. Tots dos formen part de la col·lecció La Mandràgora de Cossetània Edicions, un segell en català dedicat a llibres que fan protagonista la relació de l'ésser humà amb la natura, els animals i el medi ambient amb lectures vivencials i divulgatives per a públics de tots els nivells.

Si us interessen més els ecosistemes i com tot està entortolligat, a Al bosc no hi ha silenci trobareu com es comuniquen els habitants del bosc (unicel·lulars i pluricel·lulars!), a més de curiositats i xafardejos d'aquestes relacions, com quin tipus d'història d'amor és una micorritza.


En canvi, si el que us interessa és més
com podem
comprendre què diuen els animals, a Com parlar amb les balenes podreu aprofundir en com l'estudi dels cants de balenes, els dofins i els casos d'animals marítims interactuant amb persones per comunicar ajuda o perill està redefinint què entenem per llenguatge i com no som una espècie tan diferent del que havíem pensat fins ara.

Podeu consultar la disponibilitat d'aquestes lectures tan inspiradores clicant...

  • AQUÍ per Al bosc no hi ha silenci
  • AQUÍ per Com parlar amb les balenes

  • I per apropar-se al món natural no només des del coneixement, sinó també des de l'experiència, recomanem fer una passejada per un espai protegit del què podem gaudir molt a prop de casa: l'espai rural Gallecs.

    dimarts, 3 de novembre del 2026

    Riure plegats

    Qui ha dit que no puguem gaudir d’un llibre infantil igual que els nostres infants? Que no ens pugui arrencar riallades als adults sense que ho esperem? Que pugui agradar alhora als nens i a nosaltres, que sigui capaç de jugar amb les referències comunes i també generacionals?

    El còmic que us volem recomanar avui fa tot això. Es tracta de la primera entrega de Los morfis, titulada “El huevo cósmico”, i editada en castellà per Astiberri. L’autor, Lorenzo Montatore, el descriu com la seva versió peculiar dels Barrufets de Peyo. De fet, més que còmic, els Morfis són un tebeo, perquè recuperen obertament el llenguatge del boom de les historietes de còmic a Espanya, del TBO, d’Ibáñez...

    Està recomanat a partir de 6 anys i a Can Mulà el tenim ubicat a la nostra secció de primers còmics, però ens agradaria recomanar-lo especialment per llegir en família. Als més petits els pot recordar als mateixos Barrufets o al Gumball i als més grans al Jaimito o al Pulgarcito, per exemple.

    Trobareu bromes escatològiques —les més efectives quan som petits, per què enganyar-nos— i d’aquelles que faran riure de forma absurda i inevitable als nens, sí. Però també trobareu dobles sentits, sàtira política i referències a l’imaginari cultural d’aquest país, com el Bertín Osmorfi...


    Així mateix, descobrireu l’univers particular d’aquests personatges, un on ens ve de gust quedar-nos-hi i saber-ne més. Nosaltres esperem impacients la següent entrega!

    A la nostra estimada Elvira Lindo, Los morfis li ha semblat “un homenaje a la mente infantil: ternura i escatología”. La ment infantil, afegiríem nosaltres, tant de nens com d’adults.

    Des que van aterrar a la nostra biblioteca, els Morfis han estat bastant prestats... Podeu consultar la disponibilitat actual clicant AQUÍ.

    Per acabar, us deixem unes vinyetes que Montatore ens regala al final del llibre, que ens pica l’ullet a les biblioteques i que, inevitablement, ens ha encantat.



    divendres, 30 d’octubre del 2026

    Connexió humana

                                                   
    Les relacions humanes es tornen cada cop més virtuals, ho veiem cada dia per carrer, al metro, a la feina, amb les xarxes socials, ens mirem poc quan parlem, i el nostre entorn es difumina gairebé sense adonar-nos. Tot i estar molt “connectats” en el nostre dia a dia,   hi ha molts casos de soledat, depressió, ansietat i malestar social.

    Llencem algunes qüestions: creieu que  la COVID va potenciar l’aïllament social i vam agafar mania a les relacions properes? Què en penseu? Us sentiu sols? 

    Ens ha arribat a les mans un llibre titulat “Juntos. El poder de la connexió humana”, el seu autor  Vivek H. Murthy és metge i cirurgià, va ser col·laborador en diversos projectes mèdics del Govern dels Estats Units cap al 2020, relacionats amb epidèmies, desenvolupament de vacunes i gestió de l’estrès i la soledat concretament.

    Es tracta d’un llibre reflexiu sobre la soledat i com ens deixem atrapar per el món virtual. Ens convida a fer introspecció i obrir de nou les possibilitat de les relacions properes i el cara a cara.


    Pàgina de l’autor:   https://www.vivekmurthy.com/


    Cerques al Catàleg Aladí:


    1. Social : por qué nuestros cerebros están programados para conectarse / Matthew D. Lieberman ; traducción de Patricia Teixidor

    https://aladi.diba.cat/record=b2141345~S171*cat

    2. La Era de lo tóxico : ensayo sobre el nuevo malestar en la civilización / Clotilde Leguil

    https://aladi.diba.cat/record=b2101447~S171*cat

    3. Núcleos de influencia : no solo importa lo que sabes, sino a quién conoces / Nacho Mühlenberg

    https://aladi.diba.cat/record=b2099454~S171*cat