Ho hem de reconèixer: el món cada vegada és més uniforme (i avorrit). Les xarxes socials han provocat que milers de milions de persones rebin a la vegada els mateixos estímuls i aquest fet genera de manera imparable una multitud de fenòmens virals que intenten arrossegar-nos a consumir o actuar d’una forma concreta. Perquè, per molt que s’intenti reivindicar la diferència, la veritat és que la majoria de la gent desitja seguir les corrents principals que es veuen a la societat. Volen ser partícips d’allò “que fa tothom”, ja sigui comprant uns ninos horrorosos que s’han posat de moda, llegint els mateixos llibres que recomanen “influencers” a les xarxes o, fins i tot, fer servir el mateix vocabulari (molt provinent de l’anglès en un altre exemple d’intent d’unificació cultural).
I, com en realitat, aquest moviment l’únic que busca és potenciar el consumisme més extensiu, poc a poc i sense pausa, el capitalisme s’ha apropiat d’expressions culturals per fer-ne un bon negoci. Ghettos culturals (que només consumien quatre “frikis”) com eren els còmics, la literatura fantàstica o les sèries es veuen ara com productes que es poden explotar de forma massiva. En el camí, però, també es rebaixa el nivell de la proposta perquè, ja sabeu, s’ha d’arribar a tothom i s’ha de produir (o generar, si a sobre participa la IA) material que no sigui incòmode. Un material que, en la majoria de casos, acaba sent de consum ràpid i sense personalitat.
De tot això ens parla César Antonio Molina, doctor en Literatura i antic director de l’Institut Cervantes, en el seu llibre ¡Qué bello será vivir sin cultura! on reflexiona sobre el paper de l’art i de la cultura en aquest món hiperconnectat i dels perills de, per exemple, les "fake news" (veieu el que dèiem del vocabulari?). L’autor es pregunta com ens podem protegir d’aquest món de cultura única o, pitjor, d’una cultura tant mínima que pràcticament sigui invisible. Perquè, si l’individu no és capaç de desenvolupar una cultura personal, qui té perill de desaparèixer serà ell mateix i, en conseqüència, una societat que aspirem que sigui crítica, rica en expressions culturals i diversa.
Enllaç al catàleg Aladí:
