Connexió humana

Sembla que les relacions humanes es tornen cada cop més virtuals, ho veiem cada dia per carrer, al metro, a la feina, amb les xarxes socials, ens mirem poc quan parlem, el nostre entorn es difumina gairebé sense adonar-nos. Tot i estar molt “connectats” en el nostre dia a dia,  és curiós  que cada com hi hagi casos de soledat, depressió, ansietat i malestar social.

Llencem algunes qüestions: creieu que  la COVID va potenciar l’aïllament social i vam agafar mania a les relacions properes? Què en penseu? Us sentiu sols? Com podem millorar aquesta soledat?

Ens ha arribat a les mans un llibre titulat “Juntos. El poder de la connexió humana”, el seu autor  Vivek H. Murthy és metge i cirurgià, va ser col·laborador en diversos projectes mèdics del Govern dels Estats Units cap al 2020, relacionats amb epidèmies, desenvolupament de vacunes i gestió de l’estrès i la soledat concretament.

Es tracta d’un llibre reflexiu sobre la soledat i com ens deixem atrapar per el món virtual. Ens convida a fer introspecció i obrir de nou les possibilitat de les relacions properes i el cara a cara.

                                               

https://aladi.diba.cat/record=b1966812~S171*cat

Pàgina de l’autor:   https://www.vivekmurthy.com/

Cerques al Catàleg Aladí:

1. Social : por qué nuestros cerebros están programados para conectarse / Matthew D. Lieberman ; traducción de Patricia Teixidor

https://aladi.diba.cat/record=b2141345~S171*cat

2. La Era de lo tóxico : ensayo sobre el nuevo malestar en la civilización / Clotilde Leguil

https://aladi.diba.cat/record=b2101447~S171*cat

3. Núcleos de influencia : no solo importa lo que sabes, sino a quién conoces / Nacho Mühlenberg

https://aladi.diba.cat/record=b2099454~S171*cat

Més

La democràcia, ferida de mort?

 

    El ocaso de la democracia d'Anne Applebaum, és un assaig sobre com les democràcies occidentals estan cada cop més contaminades per l’autoritarisme i perquè els missatges nacionalistes i de tendència radical funcionen tan bé en els discursos polítics actuals.

    Applebaum exposa com els líders polítics, a part d'arribar al poder ajudats pels seus socis de govern i càrrecs institucionals, tenen tanmateix l'ajuda de mitjans de comunicació que els faciliten el camí i recolzen el seu mandat. A més a més, els partits nacionalistes i autoritaris amb més importància en les democràcies lliberals brinden prismes que privilegien únicament els seus seguidors, i així, intentar assolir quantitats de riquesa i influència política incalculables.

    Tanmateix, Applebaum descriu les noves postures anti-lliberals que estan apareixent i que denuncien com l'autoritarisme d'aquesta èlit utilitza de manera fraudulenta la conspiració i la polaritat política a través de les xarxes socials per derrocar i replantejar les ideas de nació, poble i cultura.

    Aquesta obra és d’obligatòria lectura si el que busques es una anàlisi acurada i crítica de la situació política global amb una posició clarament a favor dels valors democràtics.

    Anne Applebaum, és columnista del diari Washington Post, professora associada a la London School of Economics i col·laboradora de la revista The New York Review of Books. Ha escrit diversos llibres,  El telón de acero, Gulag i  Hambruna roja. A l’actualitat viu a Polònia amb el seu marit, el polític Radoslaw Sikorsi i els seus dos fills.

Aquest llibre el podeu consultar o agafar en préstec a la biblioteca:

El Ocaso de la democracia : la seducción del autoritarismo / Anne Applebaum ; traducción de Francisco J. Ramos Mena

Més

Construïnt fantasmes

Els fantasmes són un concepte que ha estat present en les creences de la humanitat des de fa mil·lennis. Aquesta idea de l’existència d’ànimes que vaguen entre els vius és present en moltes cultures i, molt sovint, s’ha lligat la seva manifestació amb temes sobrenaturals o directament de terror (com la possibilitat de que una mort tràgica pugui provocar que les ànimes no puguin descansar).

Així que no és estrany que aquestes creences hagin nodrit moltes obres de la literatura fantàstica i hagin desenvolupat moviments com l’espiritisme, que va triomfar entre els segles XIX i XX. Aquesta obsessió pel més enllà (el món espiritual) va instaurar, a més, la creença de la possibilitat de contactar amb els essers estimats a través d’un mèdium. Ara l’espiritisme pot haver perdut força però la presència de fantasmes en la literatura de terror o les pel·lícules segueix ben present.

Els còmics també són un altre mitjà on els fantasmes tenen el seu lloc. El darrer exemple el tenim en Spectregraph, un àlbum de l’escriptor de moda James Tynion IV (autor de Hay algo matando niños, una altra sèrie de terror molt recomanable) acompanyat als dibuixos per l’espectacular Christian Ward. En aquest cas la història parteix de l’obsessió d’un culte espiritista i el seu líder pels fantasmes amb la teoria de que es poden crear aquestes entitats per assegurar la immortalitat. Ja suposareu que les coses no sempre surten com un espera.

Aquest títol és una de les propostes de la jove editorial americana DSTLRY, que basa la seva línia editorial en la publicació d’obres tancades i unitàries en un format molt semblant a l’àlbum europeu. Una aposta per la qualitat que ha d’insuflar aire fresc en una indústria amb clar signes d’esgotament. A veure!

Enllaç al catàleg Aladí:

• Spectregraph de James Tynion IV i Christian Ward

Més

Immensa i transgressora

    No sempre la crítica i l'opinió de les persones lectores convergeix però, aquesta novel·la és un bon exemple de que a vegades, això succeeix. Middlesex de l'escriptor nord-americà Jeffrey Eugenides és considerada una de les millors novel·les de les darreres dècades. Publicada al 2002, va guanyar l'any següent el Premi Pulitzer de Ficció. 

    Us recomanem fermament una obra complexa on la història d'una nissaga familiar i el periple d'un gen mutant té lloc dins d'un context històric amb referències constants a la mitologia grega que xopa la història de tints èpics i tràgics. Aquest marc li serveix a Eugenides per explorar com el gènere (i el sexe) no està definit només per la biologia, sino que també és un constructe cultural i com a tal, canviant en el temps, desafiant així la rigidesa del binarisme sexual tradicional. 

  La novel·la és també el retrat agredolç del "somni americà" i de l'experiència de les persones migrants on la seva identitat es reconstrueix partint de les arrels de la Grècia rural a l'assimilació cultural forçosa de la societat nordamericana. En aquest entorn el territori serà un personatge més de la novel·la, on la ciutat de Detroit esdevindrà el reflex de la situació de la família al llarg del temps.

    Tanmateix, no us espereu una novel·la trista. Eugenides és un meravellós malabarista que aconsegueix rebaixar la càrrega ominosa de situacions terribles amb una finíssima ironia i fins i tot, amb un divertidíssim humor negre.

• Si voleu veure'n la disponibilitat a la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona cliqueu AQUÍ 

Més