dimarts, 26 de novembre del 2024

El triomf del terror



Si hi ha un gènere cinematogràfic que s'ha revaloritzat les darreres dècades aquest és clarament el del terror. Hem de reconèixer que sempre ha estat una temàtica present a les nostres pantalles, però els darrers anys hem viscut tot un "boom" de produccions de tot tipus (algunes més humils que d'altres) i abastant tots els subgèneres possibles des del terror sobrenatural de tota la vida, als slayer (sempre amb un públic fidel), el terror de caràcter pràcticament social (amb pel·lícules com La purga) o, el que s'han anomenat "terror elevat" amb directors amb propostes molt personals com Hereditary d'Ari Aster o La Bruja de Robert Eggers. 

Aquest llibre, 20 años de oscuridad, escrit amb les mans de fins a quatre escriptors diferents (John Prskalo, David Amorós, Daniel Gálvez i Antonio G. Mier) fa una repassada del cinema de terror del període 2001-2020. Vint anys que han donat molt de sí i que permeten veure les diferents tendències del gènere a través de les fitxes que es dediquen a cadascuna de les pel·lícules que conformen el gruix del volum. Tot i això, els autors elaboren alguns capítols que complementen la informació sobre pel·lícules dedicant algunes línies als directors més representatius d'aquestes decàdes (Mike Flanagan, Ti West, James Wan...) i també a fer un petit anàlisi social sobre el poder de la por (sobretot a partir de l'11-S).

En definitiva, el llibre aconsegueix ser una bona eina de referència per a qualsevol lector que vulgui tenir a mà un recull força definitiu (i molt equilibrat, aspecte sempre difícil d'aconseguir) de l'oferta de cinema de terror de principis del segle XXI i que no deixa a ningú enrera (només s'ha de veure la informació sobre el cinema espanyol o asiàtic de terror que han viscut en aquests anys una època dorada).

Si voleu preparar una bona marató de pel·lícules de por, aquest pot ser el vostre llibre de partida.

Enllaç al catàleg Aladí:





dijous, 21 de novembre del 2024

La nova realitat algorítmica


Creus que les màquines haurien de decidir sobre el nostre futur? Seria possible mantenir una bona relació amb elles?

Ens agradi o no els dispositius electrònics i els seus algoritmes tenen el poder de decisió en diferents àrees del coneixement com per exemple l’àrea judicial o la medicina. Aquest assaig aborda diversos aspectes que estan canviant el món a través de la tecnologia. L’autora aporta una visió global d’una realitat que ja és el present i no el futur. Es un llibre que no et deixarà indiferent i podràs entendre com està evolucionant la humanitat, per poder aprofundir tota aquesta matèria des de la biblioteca et recomanem aquest assaig que de ben segur et serà d’utilitat per aprendre un tema tan actual com aquest.

Per posar-vos en context l’autora es matemàtica i professora adjunta de matemàtiques al University College de Londres. En el seu dia a dia usa les matemàtiques per estudiar a la humanitat. Ha treballat a diferents departaments governamentals, policials, sanitaris i de màrqueting. Si voleu saber més sobre ella la podreu trobar a Youtube fent conferències a TedTalk. També ha participat en documentals de la BBC i la PBS, a part de tot això dirigeix un podcast sobre ciència a la BBC anomenat The Curious Cases of Rutherford and Fry (Los curiosos casos de Rutherford y Fry).

Per més informació podeu consultar la seva web:  https://hannahfry.co.uk/ i una de les seves conferències a Youtube https://www.youtube.com/watch?v=EqImBWFjYW8

Només dir-vos que el llibre el trobareu disponible a la biblioteca, fins quan no ho sabem. Sigues tu el primer:  Hola mundo

dimecres, 13 de novembre del 2024

El malson americà

Fa res que un dia ens llevàvem amb la notícia de la nova victòria de Donald Trump a les eleccions nordamericanes i moltes potser ens vam preguntar com ha pogut guanyar? Difícil resposta però, us proposem la lectura d'una novel·la divertida i punyent que us pot ajudar a fer-vos-en una idea o a generar-vos més preguntes...

Percival Everett (Georgia, 1956) és l'autor de la novel·la Els arbres, una sàtira plena d'humor sobre el racisme a Estats Units. D'entrada ens pot recordar a les històries de la Carson McCullers on el paisatge i uns personatges marginats són l'eix principal. Però, Everett crea una història dura i punyent amb uns personatges i unes trames que recorden a la pel·lícula o a la sèrie de televisió Fargo: polícies que no toquen vores, un president racista i de color taronja, negres penjats dels arbres pel Ku Klux Klan... 

A partir d'un fet real, Everett crea una farsa delirant: la troballa d'un home blanc desfigurat i mutilat al costat d'un altre de negre amb els testicles de l'home blanc a la mà, serà el punt de partida de la investigació de tres policies negres que hauran de passar per tot un pericle per investigar els fets dins d'una comunitat tancada.

Consulteu-ne la disponibilitat clicant AQUÍ





dimarts, 5 de novembre del 2024

I si llegim "La Declaració dels drets de les mames"?

En aquesta entrada us volem recomanar un llibre que porta per títol La declaració dels drets de les mares. Aquest nom el relaciona directament amb la “Declaració dels drets de les dones i de la ciudadania” d’Olympe de Gouges publicada l'any 1791. Tal i com ens indica és una declaració d’intencions sobre els drets de les mares. I és que aquest petit tractat està escrit com si fos un conte, per tal que tots els infants reconeguin i sàpiguen apreciar els drets que tenen les seves mares. Perquè a banda de ser mames, també tenen altres anhels, desitjos i vida com a dones. I els més petits han de saber que les seves mames poden trigar més del compte si es troben al lavabo, per exemple, o que de tant en tant els agradi sortir soles amb els seus amics.

L’autora polonesa Elisabeth Brami també ha publicat La Declaració dels drets dels papes que, en la mateixa línia que el llibre que presentem, treballa el rol sexual i la igualtat entre els sexes en la maternitat i paternitat.

Les il·lustracions d’Estelle Billon-Spagnol són segurament el que més crida l’atenció del llibre. Amb molts colors i divertides et fan treure un somriure a mida que llegeixes el text.

Esperem que aquesta recomanació us vingui de gust llegir i, de poder compartir una estona amb els vostres fills.

Disponibilitat al Catàleg Aladí